diumenge, 20 de febrer del 2011

Versió Beta de Lliurex 10.09 per a PYMES


LliureX 10.09 està basat en Ubuntu Lucid Lynx (10.04), que és una versió LTS (Long Term Support) i, per tant, rebrà suport durant molt més temps, així com actualitzacions de seguretat.
Com que utilitza com a distribució de base Ubuntu Lucid Lynx, el LliureX 10.09 incorpora un suport de maquinari millor, com ara dispositius bluetooth, càmeres, impressores, escànners, etc.
Esta adaptació s’ha desenrotllat per al seu ús en els cicles formatius de les famílies d’Admistració i Gestió i de Comerç i Màrqueting. Inclou una selecció d’aplicacions adaptades a l’entorn empresarial, i s’han eliminat els programes orientats als nivells educatius d’infantil, primària i secundària, així com les aplicacions de suport a la docència.
A més, la tematització i les icones s’han triat per a donar una imatge menys infantil i més professional. És per estos motius que el Lliurex Pime és un bon candidat per a aquelles pimes que desitgen iniciar-se en el programari lliure, especialment per a les de la Comunitat Valenciana, atès que l’entorn està traduït al valencià i al castellà, com en la resta d’adaptacions del LliureX.
En la secció de Baixades està disponible la versió estable del LliureX 10.09, en l'adaptació abans esmentada.
Entre les aplicacions incorporades en esta nova adaptació podem trobar les següents:
  • Planner: ferramenta per a planificar, programar i fer un seguiment dels projectes, per a l’escriptori GNOME.
  • Gnucash: ferramenta que permet administrar finances, ordenar gastos i ingressos. Permet administrar, de manera intuïtiva, comptes de bancs, estocs, magatzem, entre altres.
  • Egroupware: paquet de programes lliures per a l’empresa que estan preparats per al treball en grup en una xarxa corporativa. Permet la gestió de contactes, cites, tasques, etc.
  • Facturalux: permet desenrotllar solucions per a l’administració i gestió de les pimes. Permet emetre factures i dur la comptabilitat de l'empresa.
  • Horde3: ferramenta de treball col·laboratiu.
  • Skype: ferramenta de programari lliure de veu sobre protocol d’Internet (VoIP) que permet parlar i xatejar gratuïtament amb altres usuaris d'Skype.
  • Scribus: per a l'autoedició, que oferix un gran rendiment en la creació de publicacions. Entre els exemples d'aplicació es troben xicotets periòdics, fullets, butlletins de notícies i llibres.
  • Paquetes d’integració Evolution i Openoffice.

Mapa conceptual del programari lliure


En aquest mapa podem entendre molt del que significa el programari lliure.

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.
Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
  • La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.
De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.
En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Sigues legal: copia i distribuix als amics software lliure


Com a persona que moltes vegades ha de instal·lar sistemes operatius als diversos “amics” que tens repartits per tot arreu men han passat moltes coses en la vida. Tingueu en compte que heu dic sense cap mena de menyspreu als meus amics, es molt corrent en el mon de d'informàtica que uns més sabuts acaben fent d'esclaus d'altres que no son tant sabuts o que possiblement es que son més sabuts en habilitats socials.
Be, com anava dient. Es clar que durant anys he estat instal·lant Windows en diferents sabors: Windows 98, Windows 98 SE, Windows Milennium Edition que es la cosa més in-fumable que he instal·lat en la vida, Windows 2000 del qual he disfrutat i encara m'agrada fer-ho de tant en tant en alguna maquina vella que pille y es clar el que més he instal·lat es Windows XP amb qualsevol del Service Packs i versions que ha tingut a lo llarg dels anys.
El que em va passar es que el Vista la tinc tragacanta per motius que no venen al cas i al final em vaig fer maquero que es on sempre havia volgut estar. El que escriu tot açò es en l'actualitat un maquero content i feliç tal i com havia tingut que ser fins el principi de la seua aventura en el mon d'informàtica. Sempre utilitzaré Windows i al final es que li acabes trobant el gust encara que siga per tantes hores que li has dedicat a que la cosa rulle be.
¿Quin es el motiu que un maquero content i feliç i un usuari de Windows no gens defraudat estiga ara ficat en promocionar el software lliure i les distribucions lliures?
La resposta es ben simple si mireu els dos suports de disc de dos distribucions una propietària i l'altra lliure que van d'imatge en aquesta entrada.
¿Si tinc que fer feina i perdre el temps instal·lant equips del demés no te més trellat que eixe temps l'optimitze difonguen un software que el fem entre tots i que l'adaptem a les nostres necessitats?. Per a mi personalment no ha segut mai un tema filosofi o de principis o de diners i no diners. Si no pague per un software, ¿perquè collons l'he de piratejar sabent que sempre anirà pitjor si tinc un software que es legal de copiar? Si no va be sempre poder donar informació als que portem endavant el projecte per a que millore. A la llarga en el software lliure el que aconseguim son unes magnifiques eines en el que fer coses i fer coses es la fi que te el software. Per tant difondre i promoure el software lliure com l'alternativa llogica i racional contra la pirateria em sembla que es el millor camí per fer d'aquest mon una cosa millor del que podria arribar a ser.
Sigues legal, copia i distribueix el software lliure entre els teus amics. No et penediràs.

Una historia de GNU/Linux





Entrevista a Jon "Mad Dog" Hall al III Congres de Software Lliure de la Comunitat Valenciana



Entrevista realitzada durant el "III Congrés de Programari Lliure. Comunitat Valenciana" en novembre de 2008, en la que Jon 'Mad Dog' Hall ens dona la seua opinió:
  • LPI i el Free Standards Group
  • L'estándar ODF en comparació amb OOXML
  • motius per migrar a GNU/Linux
  • motius per no migrar a Mac OS X
Repassant un poc temes del software lliure, cóm va començar a utilitzar-lo i per què les empreses deurien no caure en l'esclavitud del software propietari.
Per últim ens comenta quina "distro" utilitza y per què.

Conferencia de Richard Stallman a la Universitat Politècnica de Valencia



Us oferim la conferencia que va fer el principal promotor del software lliure a la Universitat Politècnica de Valencia el 5 de Maig del 2005.

divendres, 18 de febrer del 2011

El software lliure constitueix un gran mosaic d'alternatives



El Windows i el Office subtitulats releguen al valencià fora del estàndards internacionals de traducció de programari

Softvalencià nega que hi haja un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el CLIP en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el CLIP (Captions Language Interface Pack) de valencià, una aplicació que subtitula en valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Este producte és el resultat de l’acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any per impulsar la difusió i ús del valencià en l’àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). L’adaptació d’este producte l’ha duta a terme l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autonòmica d’Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb esta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.
Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primera vegada el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Es pot veure un exemple d’esta tecnologia en este vídeo.

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre este (allunyades de la realitat del producte), han causat estupor entre els membres de Softvalencià.
Aclariments
Des de Softvalencià creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.
1.- Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia CLIP presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitze la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s’ha fet fins ara és traduir el producte totalment o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En este sentit, un paquet CLIP és un clar pas arrere en relació a un paquet LIP, i du a l’extrem la supeditació del valencià a l’espanyol o l’anglés.
L’únic equivalent a la tecnologia CLIP que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguen utilitzar els productes en la llengua original, i no per utilitzar-ne la pròpia. Des d’un punt de vista tècnic, el paquet CLIP de valencià estaria orientat a fer que els valencianoparlants aprenguérem castellà o anglés, més que no a poder utilitzar el valencià en un programa informàtic.
Softvalencià hauria aplaudit la iniciativa de crear un LIP específic en valencià, ja que això hauria permès que els valencians disposàrem verdaderament d’una interfície de treball amb el sistema operatiu Windows en la nostra varietat, però desgraciadament Microsoft ha optat per una tecnologia inusitada.
2.- La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica
La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softvalencià manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d’adaptar les traduccions de l’estàndard general a la variant valenciana. Softvalencià ha publicat una Guia d’estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l’inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).
Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.
Softvalencià ofereix estos recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulga adaptar els seus productes al valencià, amb el benentés que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes ISO i BCP-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s’utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.
3.- El Govern valencià del PP fa anys que intenta separar el valencià del català en l’àmbit informàtic

Softvalencià té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del PP ha promogut activament la separació entre valencià i català en l’àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià eviten utilitzar cap codi de llengua que relacione el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d’estat del Vaticà (VA) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.
La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de manera premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià integrades en LliureX es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facen en el marc d’equips de traducció a l’espanyol més que no en el marc d’equips de traducció al català.
Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana
Des de Softvalenciàminorització extrema.


És per això que volem fer-los un seguit de peticions.
A Microsoft:

  • Que tracte el valencià i qualsevol de les seues variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat valencianoparlant no justifica ni paquets CLIP ni paquets LIP parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d’identificació del navegador).
  • Que respecten els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d’assegurar la compatibilitat entre les traduccions al valencià i a l’estàndard general de la llengua catalana.
A la Generalitat Valenciana:
  • Que pose fi a les seues maniobres de separar el valencià del català en l’àmbit de la informàtica.
  • Que accepte els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda. Que inicie una política lingüística que promocione i prestigie l’ús del programari en valencià.
Quant a Softvalencià
Softvalencià és una associació sense afany de lucre que treballa per la difusió del valencià en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web en http://www.softvalencia.org.

L'entrada original ha segut publicada en Softvalencià i per la seua importància nosaltres tan sols es dediquem a difondre-la a la mida de les nostres modestes posibilitats.

Es presenta a Atzeneta la XXIV Trobada d'Escoles en Valencià

Font: Ontinyent Digital

Divendres 11 de febrer al Centre Socio-cultural d’Atzeneta tingué lloc la presentació de  la XXIV Trobada d’Escoles en Valencià a la Vall d’Albaida. Segons explica des de la Coordinadora de La Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià Josep Manel Andrés, “el recinte de gom a gom, hagué d’habilitar-se una sala contigua amb una pantalla gegant per poder seguir tot el públic assistent aquest acte, on els xiquets i xiquetes del CEIP Verge dels Desemparats d’Atzeneta foren el protagonistes”. 
A l’acte es donà la benvinguda a totes les comunitats educatives de la Vall d’Albaida. També la directora del centre i com representant de la comissió organitzadora feu una crida a la participació en la trobada del 11 d’abril, des de la coordinadora, Josep Andrés feu un recordatori per la recentment desapareguda presidenta Empar Granell, i es reivindicà les trobades “com festes per la llengua i també de reivindicació, cal fer present la llengua en tots els àmbits i també cal reflexionar sobre l’escola valenciana que volem i adaptar-la als nous moments”; després Josep Descals l’alcalde feu una crida “perquè tota la Vall d’Albaida té una fita en aquest acte”. Durant tot l’acte estigué present la commemoració dels cent anys d’Enric Valor i les seues rondalles. 
Durant l’acte es presentà la samarreta, el logotip i la cançó, tot amb el treball desenvolupat per la comunitat educativa del centre i l’alumnat. Després es realitzà un sopar i lliurament del XVI premi Benicadell, enguany amb un reconeixement a Escola Valenciana pel seus 25 anys fent trobades. Va recollir el premi Vicent Moreno actual president, qui aprofità per parlar de tot el projecte i per demanar 
“que utilitzem la nostra llengua”. Seguidament l’acte presentat per Empar Company i Rafa Torró va donar pas al lliurament del premi de l’edició actual a “El ball del locos” de l’Olleria, per tota la seua trajectòria en la recuperació de tradicions i costums pròpies de la comarca.

Misatge de Benvinguda

Quant comences a editar un espai web el normal es dir algunes paraules sobre les intencions que tens i el que vols fer. La resposta a la pregunta per a aquest lloc en concret es ben fàcil. Es tracta de promoure el software lliure en la propera XXIV Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida que es farà al pròxim que tindrà lloc el proper 8 d'Abril a Atzeneta d'Albaida.
Una de les activitats que estem preparant es un taller sobre us de software lliure en valencià i ens ha paregut una bona idea el fer un blog en el que poguérem ficar tots el continguts i el material que generarem durant la Trobada.
Como tot en la vida esperem no quedar-nos tan sols en una activitat sinó que el software lliure en valencià sia cada dia més conegut i emprat per totes aquelles persones que el necessiten i que sia un component dinamitzador de les feines i activitats culturals, socials, empresarials, associatives, etc que calen fer.
El bo del software lliure es que il·lusiona el vorer com es va desenvolupant de mica en mica. Quant has provat algun tipus de programa i per els motius que siguen el deixes de utilitzar durant un cert temps sempre quant el rencontres te n'adones de que ha millorat i que cada vegada més s'adapta millor a les teues necessitats i que pot fer la feina que fins ara feies en software propietari.
Per tant esperem que una mica com el software lliure aquest blog sia una cosa que com els bons vins va millorant en el temps i per això el que cal es que puga complir una funció d'utilitat per a la societat i la gent.