Xfce, un escriptori decididament lleutger

Firefox, Mplayer, Tunar i Terminal mostrant diversos efectes.

Xfce és un entorn d'escriptori lleuger, per a Unix i altres Unix-like, com ara ho poden ser: GNU/Linux, Solaris i BSD. Els fitxers de configuració solen estar ocults per a l'usuari normal i per a configurar-lo només cal el ratolí. En paraules del seu creador:

"Dissenyat per a la productivitat, carrega i executa aplicacions ràpidament, mentre estalvia recursos del sistem"

Oliver Fourdan

Xfce també ofereix un marc de treball pel desenvolupament d'aplicacions. A més del Xfce mateix, hi ha altres programes de tercers que també usen les llibreries de Xfce, principalment l'editor de text Mousepad, el reproductor d'àudio xfmedia i un emulador de terminal.

Xfce està basat en la llibreria GTK+ 2.x i usa el gestor de finestres Thunar. Xfce és semblant a l'escriptori CDE, però se n'ha anat allunyant a causa del fet que ha estat reprogramat des de zero (ja ho van fer entre les versions 2.x i 3.x), i a diferència de les seves versions anteriors, ara té un sistema modular que pot gestionar un sistema de tipus multihead de manera bastant senzilla, i segueix tots els estàndards establerts per www.freedesktop.org.

El gener de 2007 s'allibera la versió 4.4.0. Amb noves funcionalitats com: suport per a icones a l'escriptori, un sistema de panells millorat o el nou gestor de fitxers Thunar. Recentment s'ha alliberat la versió 4.6.0 que inclou diverses novetats com ara un sistema de configuració millorat i una versió del Thunar.

El nom "Xfce originalment provenia de "XForms Common Enviroment", però degut als grans canvis en el codi, ja no usa les eines de XForms, com originalment feia. El nom va sobreviure, però ja no s'escriu XFce, amb dues majúscules inicials, sinó Xfce. Els programadors estan d'acord en què actualment el nom no té significat, però se sol desglossar com a "X Free Choresterol Environment" ("Entorn X Lliure de Colesterol") en referència al poc consum de memòria que realitza i a la velocitat de càrrega amb que s'executa al no tenir elements superflus, a diferència d'altres entorns d'escriptori més grans.

KDE Un entorn d'escriptori molt adecuat per als que venen de Windows

Vista de l'escriptori KDE.

KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tübingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori de Unix, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.

Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar sota llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.

Gracies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.

Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència". Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb el Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.

La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi de usabilitat demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.

KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.