Entrevista en Levante emv al creador de ASTURIX

Luís Iván Cuende Fuente: Levante emv

Con apenas 12 años creó un sistema operativo libre denominado Asturix que rechazó el Gobierno de Asturias. Hoy lo emplean en Colombia, Brasil, Estados Unidos, Rusia o Canadá. Ayer, con 17 años, dio una conferencia en Valencia organizada por la Asociación de Jóvenes Empresarios.

ENTREVISTADO POR VÍCTOR ROMERO VALENCIA

Tuvo su primer teléfono inteligente con sistema operativo Android con apenas 12 años. "Era un armatoste, pero a mí me parecía impresionante". A esa edad ya nadaba como pez en el agua en la programación informática hasta el punto de ser capaz de crear un sistema operativo libre. La inversión previa fueron los 50 euros que sus padres le dieron para comprar un par de dominios en Internet. Luis Iván Cuende se convertía así en emprendedor precoz cuando trató de vender el software, que denominó Asturix, al Gobierno asturiano. "No me hicieron caso y se rieron de mí". Hoy el Asturix está presente en varios países. Cuende cree que el sistema educativo actual "mata la creatividad y no fomenta la espontaneidad y apuesta por dar respaldo y vía libre a los emprendedores. Ahora trabaja en una nueva "start up" con su socio Alberto Elías, ambos con 17 años, que se llama Holalabs y pretende "revolucionar el mundo de la interacción en Internet". 

¿Usted es un "hacker" bueno? 

Sí, claro, no me dedico a la piratería me dedico a crear. Hay "hackers" y "crackers", que son piratas informáticos. Los "hackers" crean aplicaciones y "software". 

¿Se considera emprendedor al uso? 

Serlo lo soy. Al principio no sabía lo que significaba esa palabra. Pero eso dicen que soy. Un emprendedor por placer Me gusta lo que hago y ya está. 

¿Cualquiera puede montar su empresa para vivir de ella? 

Vivir es más complicado. Se trata de hacer lo que te gusta. Luego el dinero viene o no viene. De lo que se trata es de intentar ser el mejor en lo que haces o tratar de hacerlo lo mejor posible. 

¿Aceptaría un oferta millonaria de Apple o Microsoft para programar en su empresa? 

Millonaria sí. Pero tendría que ser muy millonaria. 

¿Por qué? 

No me gustan como empresas. Son empresas muy grandes. No me convencen su filosofía, son muy cerrados. 

¿Por qué dicen que son cerrados? 

Microsoft lleva 20 años bloqueando la innovación. Se están quedando anticuados. En el caso de Apple están intentando que se aprueben leyes de censura de Internet. Para las aplicaciones piden muchos requisitos para entrar. Eso se llama censura. 

Es favorable a la libertad absoluta en Internet? 

Eso es. Completamente liberal. Es mejor que puedas hacer lo que quieras.

¿Cree en la piratería, en bajar contenidos sin pagar?

Eso es consecuencia de que la industria cultural lo esta haciendo muy mal. Ponen las cosas muy difíciles a los usuarios, que tiene que hacer un montón de cosas para disfrutar de la música y el cine. La industria del cine y la música tiene que ponerlo más fácil para que la gente esté dispuesta a pagar. 

¿Usted que quiere ser de mayor? 

Lo que soy ahora. Quiero hacer lo que hago ahora.

La crisis triplica el uso de 'software' libre en Galicia en el último año

Galicia habla cada vez más en código abierto. Lo saben bien las 30 empresas del sector que operan en la Autonomía y que han visto como sus contratas crecían un 300% en medio de la crisis económica. La expansión del software libre ha llegado también a la administración, a través de programas como Abalar, para centros de enseñanza, o iMit, vinculado a la red de telecentros de Galicia. Al final de este año, los más de 4.000 equipos de esta red funcionarán con código abierto y el 50% de los centros educativos de secundaria y primaria trabajarán el próximo curso con software libre. 

Al calor de estos datos, la agrupación gallega de empresas del sector, Agasol, prepara el encuentro de profesionales más importante de España. Será en octubre en la Cidade da Cultura y contará con representantes de 150 empresas. El evento será el broche de oro “al mejor año del sector” y en Agasol esperan que sirva para “consolidar la Libre Software World Conference” entre las citas destacadas del código abierto en todo el mundo. 

Sector público y presión del 'lobby' 

La Xunta no ha cerrado las puertas a un sector en clara emergencia y salpicado de premios internacionales. El más reciente lo cosechó la empresa coruñesa Queres, galardonada con el premio Alfresco por aportar la mejor solución a la gestión documental en lenguaje abierto entre compañías europeas y américanas. El proyecto Abalar y la implementación de software liberado en la red de telecentros de la administración autonómica vienen a confirmar la línea de colaboración entre empresas y ente público. 

Al margen del ahorro en la adquisición de copias y derechos de uso, el código abierto permite aplicar la experiencia acumulada a los nuevos proyectos ya que el lenguaje de programación se puede copiar y modificar libremente. De esta manera, según exponen las empresas, se minimizan los errores y se reducen las horas de trabajo. 

Entre las compañías del sector no ocultan, sin embargo, que las administraciones públicas están sometidas a presiones de las marcas más potentes en el negocio de las TIC y que se producen “injerencias” de agentes externos en los proyectos. 

Crecen, a pesar de todo 

Trabajan en 16 países de Europa, África y América y pagan la nómina a cerca de 200 trabajadores que programan para compañías internacionales como, entre otras, Nokia. La expansión del software libre en Galicia viene de la mano de una larga tarea de concienciación para demostrar que hay vida más allá de Apple y Microsoft, “que hay soporte técnico, 30 empresas para solucionar cualquier problema de manera rápida y eficaz", confirma Luis Alberto Fernández, gerente de Agasol. 

El modelo de negocio es radicalmente distinto al habitual, basado en licencias de uso y derechos de copia. De hecho, el código abierto permite modificar, copiar y distribuir el programa informático con total libertad. Los usuarios tienen derecho a estudiar y mejorar el software y a hacer públicos sus progresos. 

Los beneficios proceden de adaptar los programas a las necesidades de cada cliente, ofrecer soporte técnico e impartir cursos para profesionales. La más habitual es que las empresas trabajen en red, desde distintos países, y mantengan una estructura horizontal donde las decisiones se toman de manera asamblearia. 

www.economiadigital.es 

Libre Software World Conference 

La Conferencia Mundial sobre software libre aspira a consolidar el sector en Galicia de manera definitiva. El evento, que se celebrará en la Cidade da Cultura el 18 y 19 de octubre, tiene dimensiones para ello. Reunirá cerca de 400 profesionales y a unas 150 empresas y traerá a Galicia a ponentes de talla internacional. Entre ellos estará Bruce Perens, padre del concepto de código abierto y líder del proyecto Debian en los años 90. También vendrá John Sullivan, director de la Free Software Foundation estadounidense, y el brasileño Fernando Botelho, que encabeza el proyecto F123, pensado para el acceso a la educación y el empleo de personas con una discapacidad. Así mismo, se esperan a representantes del Banco Mundial (WB) y de la Economía del Bien Común todavía por confirmar. 

 Fuente: http://www.economiadigital.es/

¿Qué es el programari lliure?

Mapa conceptual del software lliure

Models de negoci del programari lliure comercial

Models de negoci del programari lliure comercial

View more presentations from ejordi

Programari Lliure: Una aposta de futur

Programari Lliure, Una Aposta de Futur

View more presentations from omnia valls

El "Gimp"

Finestres de ferramentes, Capes y visió obertes.

Util.litzación de la finestra de ferramentes.

Treballant en fotografia.

GIMP és un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL. Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significava originalment «General Image Manipulation Program» («Programa de manipulació d'imatges general»); el 1997 es va canviar perquè signifiqués «GNU Image Manipulation Program» («Programa de manipulació d'imatges de GNU»). És part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals. Treballs anteriors, com Gcc, el nucli de Linux, etc. eren principalment eines de programadors per a programadors. GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

A més d'un ús interactiu, GIMP permet l'automatització de molts processos mitjançant macros. Inclou un llenguatge dit Scheme que es pot usar per a això, a més d'altres alternatives com Perl, Python, Tcl i (experimentalment) Ruby. D'aquesta manera es permet escriure guions i plugins per a GIMP que pot després ser utilitzat interactivament; a més és possible produir imatges de manera totalment no interactiva (per exemple, generar al vol imatges per a una pàgina web usant guions CGI) i realitzar un processament per lots que canviï el color o converteixi imatges. Per a tasques automatitzables més simples, probablement sigui més ràpid utilitzar un paquet com el ImageMagick, però GIMP té característiques molt més potents.

GIMP usa GTK+ com a biblioteca de controls gràfics; en realitat, GTK+ era al principi part de GIMP, en un intent de reemplaçar la biblioteca comercial Motif, de la qual originalment depenia GIMP. GIMP i GTK+ van ser originalment dissenyats per al sistema X Window executat sobre sistemes operatius tipus Unix, però han estat portats a Windows, OS/2, Mac OS X i SkyOS.

Les versions actuals de GIMP (el juliol del 2006) són: estable 2.2.12 (per a usuaris finals) i de desenvolupament 2.3.10 (per a usuaris de prova, revisió i millora del programa). Els canvis més importants respecte a la versió 1.2 inclouen un interfície més polit i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end. Per al futur, es planeja basar GIMP en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedeixen moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP pot obrir i desar els formats de fitxer següents:

• GIMP XCF, el format natiu (.xcf, o comprimia com. xcf.gz o. xcf.bz2)
• Flic animations autoescriptori (.fli)
• DICOM (.dcm o. dicom)
• document de PostScript (.ps,. ps.gz i. eps)
• ATACS imatges astronòmiques (.fits, o. fit)
• Gràfics vectorials escalables| per a camins que exporten (.svg)
• Icona de Microsoft Windows (.ico)
• Microsoft AVI Incondensat Grava (.avi)
• Bitmap de Windows (.bmp)
• Imatge Paintshop Pro (.psp o. tub)
• Documents d'Adobe PhotoShop (.psd,. pdd)
• Imatge de PNM (.pnm,. ppm,. pgm, i. pbm)
• Gràfics d'Intercanvi de Compuserve (.gif)
• Imatges de Grup d'Experts en Fotografia Reunits (.jpeg,. jpg, o. jpe)
• Gràfics de Xarxa portàtils (.png)
• Format de Fitxer d'Imatge Marcada (.tiff o. tif)
• TARGA (.tga)
• Imatge de bitmap X (.xbm,. icon, o. bitmap)
• Imatge de pixmap X (.xpm)
• Abocador|Munt de finestra X (.xwd)
• Zsoft PCX (.pcx)
• GIMP pot obrir però no salvar els formats següents:
• Arxius de Portable Document Format Adobe (.pdf)
• Formats d'imatge crus (moltes extensions)

GIMP també pot salvar als formats següents que no pot obrir:

• HTML com a taula amb cel·les pintades (.html)
• Arxius de font C com a varietat (.c o. h)
• Gràfic de Xarxa Múltiple posava en capes arxius d'imatge (.mng)
• ASCII art o HTML, amb caràcters i puntuació que constitueix imatges

Trobada Atzeneta d'Albaida (2011)

Xfce, un escriptori decididament lleutger

Firefox, Mplayer, Tunar i Terminal mostrant diversos efectes.

Xfce és un entorn d'escriptori lleuger, per a Unix i altres Unix-like, com ara ho poden ser: GNU/Linux, Solaris i BSD. Els fitxers de configuració solen estar ocults per a l'usuari normal i per a configurar-lo només cal el ratolí. En paraules del seu creador:

"Dissenyat per a la productivitat, carrega i executa aplicacions ràpidament, mentre estalvia recursos del sistem"

Oliver Fourdan

Xfce també ofereix un marc de treball pel desenvolupament d'aplicacions. A més del Xfce mateix, hi ha altres programes de tercers que també usen les llibreries de Xfce, principalment l'editor de text Mousepad, el reproductor d'àudio xfmedia i un emulador de terminal.

Xfce està basat en la llibreria GTK+ 2.x i usa el gestor de finestres Thunar. Xfce és semblant a l'escriptori CDE, però se n'ha anat allunyant a causa del fet que ha estat reprogramat des de zero (ja ho van fer entre les versions 2.x i 3.x), i a diferència de les seves versions anteriors, ara té un sistema modular que pot gestionar un sistema de tipus multihead de manera bastant senzilla, i segueix tots els estàndards establerts per www.freedesktop.org.

El gener de 2007 s'allibera la versió 4.4.0. Amb noves funcionalitats com: suport per a icones a l'escriptori, un sistema de panells millorat o el nou gestor de fitxers Thunar. Recentment s'ha alliberat la versió 4.6.0 que inclou diverses novetats com ara un sistema de configuració millorat i una versió del Thunar.

El nom "Xfce originalment provenia de "XForms Common Enviroment", però degut als grans canvis en el codi, ja no usa les eines de XForms, com originalment feia. El nom va sobreviure, però ja no s'escriu XFce, amb dues majúscules inicials, sinó Xfce. Els programadors estan d'acord en què actualment el nom no té significat, però se sol desglossar com a "X Free Choresterol Environment" ("Entorn X Lliure de Colesterol") en referència al poc consum de memòria que realitza i a la velocitat de càrrega amb que s'executa al no tenir elements superflus, a diferència d'altres entorns d'escriptori més grans.

KDE Un entorn d'escriptori molt adecuat per als que venen de Windows

Vista de l'escriptori KDE.

KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tübingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori de Unix, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.

Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar sota llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.

Gracies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.

Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència". Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb el Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.

La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi de usabilitat demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.

KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.