dimarts, 25 d’octubre del 2011

Publicat Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot: Novetats i Análisi

Article publicat a: GNUCat

Sis mesos després de la seva darrera versió, avui s’ha presentat Ubuntu 11.10, amb nom clau «Oneiric Ocelot». D’una banda, a Ubuntu Oneiric Ocelot hi trobarem les versions actualitzades dels programes que ja utilitzàvem fins ara (nucli Linux 3.0, Firefox 7.0.1, LibreOffice 3.4.3, Banshee 2.2, etc.). A més, aquesta versió continua amb l’evolució de l’entorn Unity (tot i que també ens podem instaŀlar de forma opcional Gnome Shell).
Per a aquesta nova versió, la majoria de programes de gestió propis d’Ubuntu s’han reescrit utilitzant les llibreries GTK 3 (les que utilitza Gnome Shell), i han aprofitat per redissenyar-ne algunes d’elles. En aquest sentit destaca el rentat d’imatge que han fet al Centre de Programari. També cal tenir en compte altres canvis importants, com el fet que Thunderbird hagi substituït Evolution com a gestor de correu electrònic predeterminat, o que ara porti automàticament una eina de còpies de seguretat (Déjà Dup).
Per si voleu instaŀlar-vos aquesta nova versió d’Ubuntu, ja hem actualitzat la nostra Guia d’Ubuntu. Però fem-ne una anàlisi més completa.

L’entorn Unity
Unity es va presentar com a entorn predeterminat a Ubuntu 11.04 (abans ja havia estat utilitzat en la versió per a Netbooks d’Ubuntu 10.10). En aquesta nova versió, s’ha retocat per millorar-ne l’experiència d’usuari.
D’una banda, el botó per obrir el panell d’Ubuntu ja no es troba a la part esquerra de la barra superior, sinó com a icona superior en el Dash (la barra lateral). És un canvi poc important, però que deixa lliure una major part de la barra superior, cosa d’agrair en pantalles petites (per exemple, en netbooks). Recordem que a la barra superior és on tenim el menú dels programes.

Entorn d'escriptori Unity

Precisament el panell d’Ubuntu és sensiblement diferent. Ara tenim a la seva part inferior uns botons per obrir el panell inicial, el panell d’aplicacions, el de documents i el de música, que ens facilita l’accés a aquest tipus d’elements. En aquests panells, s’ha redissenyat el mètode de filtratge dels elements.

El panell d'Ubuntu

Paràmetres del sistema
S’ha redissenyat el panell des d’on controlem els paràmetres del sistema. Hi seguim accedint des del botó que gestiona la sessió, per mitjà del botó «Paràmetres del sistema», però ara té aquesta aparença:

Centre de Control


També les subpantalles on entrem des del centre de control són gairebé totes noves.

El «nou» Centre de Programari
El Centre de Programari també s’ha redissenyat, i ara presenta una imatge més moderna, tot i que el seu funcionament és bàsicament el mateix que fins ara. En ell hi trobarem tot tipus d’aplicacions. Tal i com ja es va introduir amb Ubuntu 11.04, ara també hi trobarem aplicacions de pagament, sobretot vídeojocs.
Centre de Programari
Thunderbird, nou gestor de correu electrònic predeterminat
Des de sempre, el gestor de correu a Ubuntu havia estat Evolution, un dels components del projecte Gnome. Però aquesta versió, Evolution ha estat substituït pel Thunderbird, el gestor de correu de Mozilla.

Thinderbird
Aquest canvi ha estat degut a les poques millores que duia darrerament l’Evolution (encara que aviat sí que presentarà novetats importants). En primera instància, aquest canvi té un desavantatge important, perquè l’Evolution contenia també una calendari, que amb el canvi a Thunderbird s’ha perdut. De tota manera, això és fàcilment solucionable, perquè el Thunderbird té el complement Lightning (instaŀlable des del Centre de programari), que permet la gestió de calendaris des del Thunderbird.

Déjà Dup
Amb Ubuntu 11.10 ens vindrà instaŀlat Déjà Dup, una eina per realitzar de forma senzilla còpies de seguretat de les nostres dades.

El Gestor de Còpies de Seguritat Dejá Up

Pantalla d’entrada
La pantalla d’entrada ha estat substituïda per LightDM.

El Gestor d'entrades LightDM
Altres entorns
Com ja és habitual, Ubuntu ens porta més d’una versió, amb diferents entorns d’escriptori. Són els que s’anomenen els diferents «colors» d’Ubuntu. Així tindrem Kubuntu amb KDE 4.7.1, Xubuntu amb Xfce 4.8, Lubuntu amb LXDE 0.5. Apart d’això, a Ubuntu 11.10 també ens podem instaŀlar de forma opcional l’entorn Gnome Shell.
Bé, també hi ha «colors» d’Ubuntu que no s’identifiquen amb un entorn concret, sinó amb una funcionalitat, com ara Edubuntu (educatiu), UbuntuStudio (edició multimèdia) i Mythbuntu (centre multimèdia).

Instaŀlació i ús
Com hem comentat al principi d’aquesta anotació, ja hem actualitzat la nostra Guia d’Ubuntu, i allà teniu explicat de forma detallada el seu procediment d’instaŀlació i les primeres passes que us ajudaran a introduir-vos en el seu ús.

Lliure Office



El LibreOffice és un paquet ofimàtic lliure derivat de l'OpenOffice.org i mantingut per part de l'antiga comunitat. Aquesta versió inclou tant la versió en l'estàndard general de la llengua catalana com en la variant valenciana, que podeu triar durant el procés d'instal·lació (català o català (valencià)).
Conté un processador de textos (Writer) compatible amb Microsoft Word, un gestor de fulls de càlcul (Calc) compatible amb Microsoft Excel, un editor de presentacions (Impress) compatible amb Microsoft Power Point, un editor de bases de dades (Base) que pot importar bases de dades Microsoft Access, un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math).
Per al Linux i per al Mac, cal instal·lar primer la versió en anglès i a continuació el respectiu paquet català (general o valencià).
A per ara l'instal·lador no inclou l'ajuda, que s'ha d'instal·lar a banda. A Informació addicional teniu els enllaços als paquets d'ajuda en català i català (valencià).

Nota pèr a un millor funcionament: 
Si teniu instal·lat l'OpenOffice.org, es recomana desinstal·lar-lo abans d'instal·lar el LibreOffice. 


dimarts, 30 d’agost del 2011

Disponible la versión de Ubuntu 11.04


Ja esta disponble  l'Ubuntu 11.04 versio de Linux am el suport de l'empresa Canonical. L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.

Novetats:
  • La interfície d'usuari Unity s'ha establert com a predeterminada a l'Ubuntu. El llançador d'aplicacions de l'Ubuntu ofereix noves funcions com ara l'arrossegament i el desament de les icones, dreceres i navegació per teclat, menús contextuals dinàmics i commutació d'aplicacions.
  • El quadre de control del servei de sincronització en núvol Ubuntu One permet sincronitzar selectivament, i el seu llançador mostra el progrés.
  • El Centre de programari de l'Ubuntu permet enviar valoracions i ressenyes per a les aplicacions instal·lades, així com la difusió d'aquestes a través de la integració amb xarxes socials utilitzant el gestor de microblocs Gwibber.
  • Els programes basats en la plataforma del GNOME utilitzen ara una barra de desplaçament millorada que és més fàcil d'utilitzar i ocupa menys espai de pantalla
  • Actualitzacions de programariL'Ubuntu 11.04 inclou la darrera versió del navegador d'Internet Firefox 4.0.
  • El paquet ofimàtic LibreOffice 3.3.2 reemplaça l'OpenOffice.org en aquesta versió.
  • El Banshee 2.0 reemplaça el Rhythmbox com a reproductor de música predeterminat, i s'integra en el menú de so.
Millores estructurals

  • L'Ubuntu 11.04 inclou el nucli Linux 2.6.38.2, algunes de les novetats del qual són: l'addició de l'AppArmor de manera predeterminada, compatibilitat amb l'IPS d'Intel (Intelligent Power Sharing - compartició intel·ligent d'energia), supressió del Big Kernel Lock (blocatge de processos del nucli), millores dels sistemes de fitxers Btrfs, Ext4 i XFS, les actualitzacions habituals de controladors i més compatibilitat amb maquinari nou.
  • El servidor gràfic X.org s'ha actualitzat a la versió 1.10.0, el qual conté un prototip d'entrada tàctil múltiple (multitouch).
Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el WUBI, amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.

dijous, 30 de juny del 2011

Android: el sistema operatiu per a mòbils basat en Linux

 
 
Android és un conjunt de programari per a telèfons mòbil que inclou un sistema operatiu, programari intermediari i aplicacions. Google Inc. va comprar el desenvolupador inicial del programari, Android Inc., el 2005. El sistema operatiu per a mòbils d'Android es basa en una versió modificada del nucli Linux. Google i altres membres de la Open Handset Alliance van col·laborar en el desenvolupament i llançament de l'Android. L'Android Open Source Project (AOSP) té l'objectiu de mantenir i continuar desenvolupant l'Android. El sistema operatiu Android és la plataforma per a smartphones amb més vendes.
Android té una gran comunitat de desenvolupadors que escriuen aplicacions ("apps") que estenen les funcions dels dispositius. Hi ha actualment unes 150.000 aplicacions disponibles per a l'Android. L'Android Market és el dipòsit d'aplicacions en línia oficial de Google, tot i que també es poden descarregar per llocs web de tercers. Els desenvolupadors escriuen principalment en Java, controlant el dispositiu mitjançant llibreries de Java desenvolupades per Google.
La presentació de l'Android el 5 de novembre de 2007 es va anunciar amb la fundació de la Open Handset Alliance, un consorci de 80 empreses de maquinari, programari i telecomunicacions amb l'objectiu de crear estàndards oberts per a dispositius mòbil. Google va llançar gran part del codi de l'Android sota la Llicència Apache, una llicència de programari lliure oberta.
La història del sistema operatiu comença el juny de 2005 en el moment que Google va comprar una petita companyia que tenia com a finalitat el desenvolupament de les aplicacions pels dispositius mòbils, Android Inc. I de la mateixa forma Andy Rubin, un dels cofundadors d'aquella companyia, seria després el director de la divisió de plataformes mòbils de Google. Aquesta marca era desconeguda pel món de les tecnologies en aquells anys, però el grup de fundadors tenia gran experiència en plataformes web, telecomunicacions i aplicacions mòbils.
Ja des de aquell moment s'especula que Google estaria desenvolupant l'arma més poderosa de publicitat mai creada. El Google Phone la seva característica més apreciada no era el nivell tecnològic, facilitat d'ús, ni es sabia que era de codi obert, sinó que existia la possibilitat que el dispositiu i/o el cost del servei fossin subvencionats per publicacions en els mòbils.
Van passar alguns mesos i varen començar a aparèixer les primeres demos no oficials i fotos clandestines de prototipus amb poc nivell estètic. Tota informació va ser molt ben guardada fins que el 5 de Novembre del 2007 es va anunciar la creació de la Open Handset Alliance, una organització amb l'objectiu de difondre una plataforma mòbil ANDROID. 
Fabricants d'equips i prestadors de serveis de tecnologia que varen unir forces per fer el primer llançament d'un sistema operatiu obert per a dispositius mòbils, que no estaria lligat a cap marca o equip, sino que gràcies a Kernel de Linux, podria ser adaptat a qualsevol dispositiu, Per sorpresa de molts, cinc dies després de l'anunci, Google va treure un software Development kit o SDK, que portava un emulador d'ANDROID per anar provant els codis.
La primera versió d'un telèfon mòbil amb android fou el G1 T-Mobile G1/HTC Dream anunciat el 23 de setembre del 2008 que es va llançar al mercat nord-americà, on podem trobar les característiques a la web de HTC. També va llançar una versió Dev Phone1 amb unes característiques addicionals que permeten als desenvolupadors obtenir privilegis (root) en l'administració del mòbil i els seus productes.
 
 

diumenge, 19 de juny del 2011

No todo es Windows, Mac o Linux; sistemas operativos alternativos

Publicado en PcWorl: 16 de Junio 2011
Existe todo un mundo de sistemas operativos alternativos que seguramente no conoces
Entra en el mundo de las alternativas a los sistemas operativos de Windows, Mac OS X o Linux
Cuando se trata de sistemas operativos de escritorio, hay tres opciones obvias: Windows, Mac OS X y Linux. Sin embargo, existe todo un mundo de sistemas operativos alternativos que seguramente no conoces.



OpenGEM
GEM (Administrador de entorno gráfico) comenzó su andadura en 1985 como consola gráfica Digital Research para CP / M, fue la interfaz del ST de Atari y se volvió de código abierto en 1999. Desde entonces, los aficionados se han actualizado y ampliado el código, que suele ser lanzado como FreeGEM o OpenGEM.
Puedes descargar un paquete de OpenGEM que se ejecuta en casi cualquier PC e incluye aplicaciones, te recomiendo el "CD completo". 
Syllable
Syllable (Sílaba) es un sistema operativo gratuito de código abierto un tanto extraño. Se inició en 2002 como parte de AtheOS, un sistema operativo de código abierto que alguna vez aspiró a ser un clon de AmigaOS. Sílaba utiliza el sistema de archivos AtheOS (sí, similar al sistema de archivos BeOS) y conserva parcial compatibilidad POSIX .
El resultado final es un sistema operativo que no es ni de aquí ni allá y tiene el soporte de muy pocas aplicaciones. Sin embargo, sus desarrolladores continúan en pie de lucha, con el objetivo de proporcionar un SO libre y fácil de utilizar que no esté basado en Linux.
http://web.syllable.org/pages/index.html

MenuetOS
Para ser un sistema operativo gráfico, MenuetOS hace una hazaña notable: se puede arrancar y funcionar desde un disco de 3.5 "floppy. Por supuesto, si deseas una configuración más sofisticada, se puede instalar en un disco duro.
Una característica clave de MenuetOS es que permite que se ejecute en un espacio tan limitado es que está escrito enteramente en lenguaje ensamblador x86. 
http://www.menuetos.net/

Breadbox Ensamble
Remonta sus orígenes a PC / GEOS (primo de las 8-bits GEOS), publicado por Berkeley Softworks en 1990. Como GEM, no pudo con el éxito de Windows.
Se ve y se siente como un primo de Windows 95, y sus capacidades son más o menos iguales. A diferencia de la mayoría de los sistemas operativos en esta lista, no es software libre. Las licencias aún se venden en su sitio web por $ 99.95. 
http://www.breadbox.com/ensemble/geosdetails.asp?id=42&category=Ease-of-Use

Inferno
Inferno comenzó en 1995 como un sistema operativo de investigación en los Laboratorios Bell. Sus diseñadores querían incorporar las lecciones aprendidas en un sistema al que llamaron "Plan 9 de Bell Labs". Ambos se caracterizan por ser sistemas operativos distribuidos que permiten a los usuarios utilizar los recursos de computación a través de una red de máquinas.
Inferno puede ser descargado gratuitamente desde su web oficial. 
El sistema operativo de IBM OS/2 que supuestamente iba a reemplazar a DOS cayó en el olvido para la mayoría de los usuarios de PC. Sin embargo, los usuarios fieles empezaron a clamar por las actualizaciones y mejoras. En pocos años, una empresa llamada Serenity y el permiso de IBM comenzó a entregar lo que los usuarios demandaban. Serenity envuelve su OS / 2 y las actualizaciones de OS / 2 en un nuevo sistema operativo llamado eComStation, que Serenity aún desarrolla activamente en la actualidad. eComStation, actualmente en su versión 2.0, se vende por $ 149 (Home Edition) a $ 219 (Business Edition).
http://www.ecomstation.com/

KolibriOS
KolibriOS es un montaje de MenuetOS. Al igual que MenuetOS, es libre, de código abierto y se puede ejecutar desde un disco floppy, pero también es capaz de expandirse para satisfacer necesidades más grandes en una instalación de disco duro. Mientras Kolibri y Menuet son similares, cada una tiene una filosofía de interfaz de usuario diferente. Son igualmente capaces, a su manera.  

(Softvalencià) Propera Trobada: 2 de juliol

Hola xiquets i xiquetes,

Per la gent que s'ha apuntat, pareix que el millor dia per trobar-nos
seria el dia 2 de juliol. Pel que veig, atès que el Xavi Ivars no
podrà vindre, el millor serà que ens veiem a València. Només ens
quedaria confirmar que podem fer la reunió a Escola Valenciana,
Francesc?

En definitiva:

Dia de la trobada: 2 de juliol de 2011
Hora: 10h
Lloc: Seu d'escola valenciana, C. Josep Grollo, 91-baix, València

Si preferiu Alacant, per mi, perfecte.

Salut,

Pau

Softvalencia mailing list