El "Gimp"

Finestres de ferramentes, Capes y visió obertes.

Util.litzación de la finestra de ferramentes.

Treballant en fotografia.

GIMP és un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL. Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significava originalment «General Image Manipulation Program» («Programa de manipulació d'imatges general»); el 1997 es va canviar perquè signifiqués «GNU Image Manipulation Program» («Programa de manipulació d'imatges de GNU»). És part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals. Treballs anteriors, com Gcc, el nucli de Linux, etc. eren principalment eines de programadors per a programadors. GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

A més d'un ús interactiu, GIMP permet l'automatització de molts processos mitjançant macros. Inclou un llenguatge dit Scheme que es pot usar per a això, a més d'altres alternatives com Perl, Python, Tcl i (experimentalment) Ruby. D'aquesta manera es permet escriure guions i plugins per a GIMP que pot després ser utilitzat interactivament; a més és possible produir imatges de manera totalment no interactiva (per exemple, generar al vol imatges per a una pàgina web usant guions CGI) i realitzar un processament per lots que canviï el color o converteixi imatges. Per a tasques automatitzables més simples, probablement sigui més ràpid utilitzar un paquet com el ImageMagick, però GIMP té característiques molt més potents.

GIMP usa GTK+ com a biblioteca de controls gràfics; en realitat, GTK+ era al principi part de GIMP, en un intent de reemplaçar la biblioteca comercial Motif, de la qual originalment depenia GIMP. GIMP i GTK+ van ser originalment dissenyats per al sistema X Window executat sobre sistemes operatius tipus Unix, però han estat portats a Windows, OS/2, Mac OS X i SkyOS.

Les versions actuals de GIMP (el juliol del 2006) són: estable 2.2.12 (per a usuaris finals) i de desenvolupament 2.3.10 (per a usuaris de prova, revisió i millora del programa). Els canvis més importants respecte a la versió 1.2 inclouen un interfície més polit i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end. Per al futur, es planeja basar GIMP en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedeixen moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP pot obrir i desar els formats de fitxer següents:

• GIMP XCF, el format natiu (.xcf, o comprimia com. xcf.gz o. xcf.bz2)
• Flic animations autoescriptori (.fli)
• DICOM (.dcm o. dicom)
• document de PostScript (.ps,. ps.gz i. eps)
• ATACS imatges astronòmiques (.fits, o. fit)
• Gràfics vectorials escalables| per a camins que exporten (.svg)
• Icona de Microsoft Windows (.ico)
• Microsoft AVI Incondensat Grava (.avi)
• Bitmap de Windows (.bmp)
• Imatge Paintshop Pro (.psp o. tub)
• Documents d'Adobe PhotoShop (.psd,. pdd)
• Imatge de PNM (.pnm,. ppm,. pgm, i. pbm)
• Gràfics d'Intercanvi de Compuserve (.gif)
• Imatges de Grup d'Experts en Fotografia Reunits (.jpeg,. jpg, o. jpe)
• Gràfics de Xarxa portàtils (.png)
• Format de Fitxer d'Imatge Marcada (.tiff o. tif)
• TARGA (.tga)
• Imatge de bitmap X (.xbm,. icon, o. bitmap)
• Imatge de pixmap X (.xpm)
• Abocador|Munt de finestra X (.xwd)
• Zsoft PCX (.pcx)
• GIMP pot obrir però no salvar els formats següents:
• Arxius de Portable Document Format Adobe (.pdf)
• Formats d'imatge crus (moltes extensions)

GIMP també pot salvar als formats següents que no pot obrir:

• HTML com a taula amb cel·les pintades (.html)
• Arxius de font C com a varietat (.c o. h)
• Gràfic de Xarxa Múltiple posava en capes arxius d'imatge (.mng)
• ASCII art o HTML, amb caràcters i puntuació que constitueix imatges

Xfce, un escriptori decididament lleutger

Firefox, Mplayer, Tunar i Terminal mostrant diversos efectes.

Xfce és un entorn d'escriptori lleuger, per a Unix i altres Unix-like, com ara ho poden ser: GNU/Linux, Solaris i BSD. Els fitxers de configuració solen estar ocults per a l'usuari normal i per a configurar-lo només cal el ratolí. En paraules del seu creador:

"Dissenyat per a la productivitat, carrega i executa aplicacions ràpidament, mentre estalvia recursos del sistem"

Oliver Fourdan

Xfce també ofereix un marc de treball pel desenvolupament d'aplicacions. A més del Xfce mateix, hi ha altres programes de tercers que també usen les llibreries de Xfce, principalment l'editor de text Mousepad, el reproductor d'àudio xfmedia i un emulador de terminal.

Xfce està basat en la llibreria GTK+ 2.x i usa el gestor de finestres Thunar. Xfce és semblant a l'escriptori CDE, però se n'ha anat allunyant a causa del fet que ha estat reprogramat des de zero (ja ho van fer entre les versions 2.x i 3.x), i a diferència de les seves versions anteriors, ara té un sistema modular que pot gestionar un sistema de tipus multihead de manera bastant senzilla, i segueix tots els estàndards establerts per www.freedesktop.org.

El gener de 2007 s'allibera la versió 4.4.0. Amb noves funcionalitats com: suport per a icones a l'escriptori, un sistema de panells millorat o el nou gestor de fitxers Thunar. Recentment s'ha alliberat la versió 4.6.0 que inclou diverses novetats com ara un sistema de configuració millorat i una versió del Thunar.

El nom "Xfce originalment provenia de "XForms Common Enviroment", però degut als grans canvis en el codi, ja no usa les eines de XForms, com originalment feia. El nom va sobreviure, però ja no s'escriu XFce, amb dues majúscules inicials, sinó Xfce. Els programadors estan d'acord en què actualment el nom no té significat, però se sol desglossar com a "X Free Choresterol Environment" ("Entorn X Lliure de Colesterol") en referència al poc consum de memòria que realitza i a la velocitat de càrrega amb que s'executa al no tenir elements superflus, a diferència d'altres entorns d'escriptori més grans.

KDE Un entorn d'escriptori molt adecuat per als que venen de Windows

Vista de l'escriptori KDE.

KDE es va iniciar el 1996 per Matthias Ettrich, el qual era un estudiant de la Universitat de Tübingen. En el mateix moment, va tenir diversos problemes amb alguns aspectes de l'escriptori de Unix, el problema era que no hi havia algunes aplicacions que buscava o no li funcionaven com ell volia. Va proposar la formació de no només un conjunt d'aplicacions, sinó preferiblement un escriptori on els usuaris poguessin veure coses que es veiessin i funcionessin robustament. També volia crear un entorn fàcil d'usar. Un problema de les aplicacions que disposava era que la seva xicota no les podia usar. Tot això li va despertar molt d'interès, i el projecte KDE va néixer.

Matthias va triar usar les biblioteques Qt pel seu projecte. Altres programadors van començar a desenvolupar aplicacions mitjançant KDE/Qt, i a principis del 1997 es van alliberar diverses aplicacions molt complexes. En aquest moment, les biblioteques Qt no usaven una llicència lliure i els membres del projectes GNU es van queixar pel fet d'usar biblioteques privatives per crear un projecte lliure. Degut a aquest motiu es van iniciar dos projectes: L'Harmony toolkit per crear un reemplaçament lliure de les biblioteques Qt i l'escriptori Gnome per crear un escriptori sense Qt programat completament amb programari lliure.

El novembre de 1998 les biblioteques Qt es van alliberar sota llicència QPL però el debat va continuar degut a la dubtosa compatibilitat amb les biblioteques GPL. El setembre de l'any 2000 Trolltech va fer una versió de les seves biblioteques per Unix amb llicència GPL, en addició a la QPL la qual va ser eliminada de les preocupacions de la Free Software Foundation.

Gracies a Qt 4, hi ha disponible per les plataformes Unix, Mac i Windows, suport nadiu de KDE.

Actualment KDE i GNOME participen al projecte Freedesktop.org en un intent d'estandarditzar l'escriptori de Unix, tot i així hi ha una intensa competició amistosa entre ells dos.

KDE pretén crear aplicacions fàcils d'usar sense sacrificar característiques. La web d'usabilitat de KDE diu: "Treballant amb l'existent objectiu del sistema, els esforços amb la usabilitat pretenen crear implementacions d'aquest disseny fàcil d'usar, ràpid d'aprendre, més consistent i òbviament més còmode per l'audiència". Per millorar la interfície d'usuari, s'ha reduït la complexitat visual a les versions 3.2 i 3.5. El projecte que promet més és el d'acabar la feina amb el Open Usability Project. Un dels punts més importants de la sèrie KDE 4 és el d'identificar les àrees menys usabels de les anteriors versions i arreglar-les. De fet KDE 4.0 integra una nova interfície d'usuari.

La interfície de KDE s'ha criticat per ser molt complexa i tenir moltes opcions. Tot i així un estudi de usabilitat demostra que els usuaris es van familiaritzar molt ràpidament amb KDE, i van fer les tasques proposades tant ràpid com amb Windows XP.

KDE també pretén fer les tasques difícils fàcils, com per exemple afegir impressores, usar característiques de les Wireless o instal·lar noves fonts i decoracions. Webs com LinuxPrinting o KDE-Look donen suport a KDE per afegir dispositius o personalitzar l'escriptori.

CDs de l'Ubuntu en valencià

Els enllaços de baixada són els següents:

32 bits - http://www.softvalencia.org/descarregues/ubuntu-oneiric-i386-valencia.iso

64 bits - http://www.softvalencia.org/descarregues/ubuntu-oneiric-amd64-valencia.iso

Tutorial para la Instalación de Kubuntu

En este tutorial enseñaremos como instalar

Kubuntu 9.10 desde un cd.

• Iniciamos nuestra maquina desde cd. Se nos abrirá el menú de selección de idioma seleccionamos el idioma que deseemos (en nuestro caso español)
• Una vez echa la selección de idioma le damos a la opción instalar kubuntu. Empezara la carga del cd cuando termine de cargar nos aparecerá otra vez para seleccionar idioma estará le idioma elegido anteriormente le damos a siguiente.
• Luego nos saldrá para modificar la zona horaria si tenemos conexión a Internet nos la pondrá automáticamente le damos a siguiente.
• Ahora elegimos la distribución de nuestro teclado y le damos a siguiente.
• En este momento llega el de las particiones nosotros le daremos a borrar y usar todo el disco ya que tenemos un disco vacío pero se pude dar a la opción avanzada y crear las particiones manualmente como uno desee seguimos.
• Ahora nos pedirá los datos de usuario como nombre contraseña y demás lo rellenamos con los datos deseados y siguiente.
• Luego nos enseñara un resumen de todo lo indicado antes de iniciar la instalación si vemos que todo es correcto le daremos a siguiente y cuándo termine de instalar la maquina se reiniciara y ya estará todo listo para usar.
• (Cuando la instalación va por el 80% saldra para omitir lo que esta haciendo recomiendo esperar ya que si omites aunque sea los idiomas puede dar error .__.)
• Ya tenemos listo nuestro kubuntu para usar.

Software Libre

Software Libre (spanish audio) from Julio Pomar on Vimeo.

Video educativo sobre sofware libre

Esta es la versión en español del escrito y grabado originalmente en gallego. Si quieres grabar un audio en ingles o cualquier otro idioma, contacta con nosotros y estaremos encantados de hacer nuevas versiones con nuevos creditos.

Idea: Daniel Bañobre Dopico & Francisco Alvarellos Maceira

script and characters / guion y personajes: Daniel Bañobre Dopico

voz / voice: Olalla Gesteira

graphics & animation: nbek 

Publicat Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot: Novetats i Análisi

Article publicat a: GNUCat

Sis mesos després de la seva darrera versió, avui s’ha presentat Ubuntu 11.10, amb nom clau «Oneiric Ocelot». D’una banda, a Ubuntu Oneiric Ocelot hi trobarem les versions actualitzades dels programes que ja utilitzàvem fins ara (nucli Linux 3.0, Firefox 7.0.1, LibreOffice 3.4.3, Banshee 2.2, etc.). A més, aquesta versió continua amb l’evolució de l’entorn Unity (tot i que també ens podem instaŀlar de forma opcional Gnome Shell).

Per a aquesta nova versió, la majoria de programes de gestió propis d’Ubuntu s’han reescrit utilitzant les llibreries GTK 3 (les que utilitza Gnome Shell), i han aprofitat per redissenyar-ne algunes d’elles. En aquest sentit destaca el rentat d’imatge que han fet al Centre de Programari. També cal tenir en compte altres canvis importants, com el fet que Thunderbird hagi substituït Evolution com a gestor de correu electrònic predeterminat, o que ara porti automàticament una eina de còpies de seguretat (Déjà Dup).

Per si voleu instaŀlar-vos aquesta nova versió d’Ubuntu, ja hem actualitzat la nostra Guia d’Ubuntu. Però fem-ne una anàlisi més completa.

L’entorn Unity

Unity es va presentar com a entorn predeterminat a Ubuntu 11.04 (abans ja havia estat utilitzat en la versió per a Netbooks d’Ubuntu 10.10). En aquesta nova versió, s’ha retocat per millorar-ne l’experiència d’usuari.

D’una banda, el botó per obrir el panell d’Ubuntu ja no es troba a la part esquerra de la barra superior, sinó com a icona superior en el Dash (la barra lateral). És un canvi poc important, però que deixa lliure una major part de la barra superior, cosa d’agrair en pantalles petites (per exemple, en netbooks). Recordem que a la barra superior és on tenim el menú dels programes.

Entorn d'escriptori Unity

Precisament el panell d’Ubuntu és sensiblement diferent. Ara tenim a la seva part inferior uns botons per obrir el panell inicial, el panell d’aplicacions, el de documents i el de música, que ens facilita l’accés a aquest tipus d’elements. En aquests panells, s’ha redissenyat el mètode de filtratge dels elements.

El panell d'Ubuntu

Paràmetres del sistema

S’ha redissenyat el panell des d’on controlem els paràmetres del sistema. Hi seguim accedint des del botó que gestiona la sessió, per mitjà del botó «Paràmetres del sistema», però ara té aquesta aparença:

Centre de Control

També les subpantalles on entrem des del centre de control són gairebé totes noves.

El «nou» Centre de Programari
El Centre de Programari també s’ha redissenyat, i ara presenta una imatge més moderna, tot i que el seu funcionament és bàsicament el mateix que fins ara. En ell hi trobarem tot tipus d’aplicacions. Tal i com ja es va introduir amb Ubuntu 11.04, ara també hi trobarem aplicacions de pagament, sobretot vídeojocs.

Centre de Programari

Thunderbird, nou gestor de correu electrònic predeterminat

Des de sempre, el gestor de correu a Ubuntu havia estat Evolution, un dels components del projecte Gnome. Però aquesta versió, Evolution ha estat substituït pel Thunderbird, el gestor de correu de Mozilla.

Thinderbird

Aquest canvi ha estat degut a les poques millores que duia darrerament l’Evolution (encara que aviat sí que presentarà novetats importants). En primera instància, aquest canvi té un desavantatge important, perquè l’Evolution contenia també una calendari, que amb el canvi a Thunderbird s’ha perdut. De tota manera, això és fàcilment solucionable, perquè el Thunderbird té el complement Lightning (instaŀlable des del Centre de programari), que permet la gestió de calendaris des del Thunderbird.

Déjà Dup

Amb Ubuntu 11.10 ens vindrà instaŀlat Déjà Dup, una eina per realitzar de forma senzilla còpies de seguretat de les nostres dades.

El Gestor de Còpies de Seguritat Dejá Up

Pantalla d’entrada

La pantalla d’entrada ha estat substituïda per LightDM.

El Gestor d'entrades LightDM

Altres entorns

Com ja és habitual, Ubuntu ens porta més d’una versió, amb diferents entorns d’escriptori. Són els que s’anomenen els diferents «colors» d’Ubuntu. Així tindrem Kubuntu amb KDE 4.7.1, Xubuntu amb Xfce 4.8, Lubuntu amb LXDE 0.5. Apart d’això, a Ubuntu 11.10 també ens podem instaŀlar de forma opcional l’entorn Gnome Shell.

Bé, també hi ha «colors» d’Ubuntu que no s’identifiquen amb un entorn concret, sinó amb una funcionalitat, com ara Edubuntu (educatiu), UbuntuStudio (edició multimèdia) i Mythbuntu (centre multimèdia).

Instaŀlació i ús

Com hem comentat al principi d’aquesta anotació, ja hem actualitzat la nostra Guia d’Ubuntu, i allà teniu explicat de forma detallada el seu procediment d’instaŀlació i les primeres passes que us ajudaran a introduir-vos en el seu ús.

Lliure Office

El LibreOffice és un paquet ofimàtic lliure derivat de l'OpenOffice.org i mantingut per part de l'antiga comunitat. Aquesta versió inclou tant la versió en l'estàndard general de la llengua catalana com en la variant valenciana, que podeu triar durant el procés d'instal·lació (català o català (valencià)).

Conté un processador de textos (Writer) compatible amb Microsoft Word, un gestor de fulls de càlcul (Calc) compatible amb Microsoft Excel, un editor de presentacions (Impress) compatible amb Microsoft Power Point, un editor de bases de dades (Base) que pot importar bases de dades Microsoft Access, un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math).

Per al Linux i per al Mac, cal instal·lar primer la versió en anglès i a continuació el respectiu paquet català (general o valencià).

A per ara l'instal·lador no inclou l'ajuda, que s'ha d'instal·lar a banda. A Informació addicional teniu els enllaços als paquets d'ajuda en català i català (valencià).

Nota pèr a un millor funcionament: 

Si teniu instal·lat l'OpenOffice.org, es recomana desinstal·lar-lo abans d'instal·lar el LibreOffice.