Llibertat en diferents sabors

Distros importants de Linux.

Una de les coses més interessants que te el poder treballar amb software i programari lliure es que tens on triar. No es tracta en aquesta entrada de fer un recull sistemàtic i ben organitzat de totes les distribucions basades en Linux que podem trobar. A més, es una feina que s'ha d'actualitzar constantment perquè estem parlant de un mon molt viu i que canvia de forma molt rapida. 

Els que estiguen interessats en el tema podem trobar molta informació en Wikipedia degut a que la gent utilitza este tipus de “distros” la sol fer servir com a eina de difusió del que estan fent. No més dir-vos que hi ha molt i de bo on triar i que podem dir clarament que les distribucions que es mantenen i que tenen èxit son les que van dirigides a un public en unes necessitats molt concretes por lo que no es pot dir que siguen competidores unes d'altres. 

El bo que te el software i el programari lliure es que al ser la llicencia en la que treballen lliure vol dir que les millores que es fan en una llinea de treball poden ser emprades per altres en un proces que es pareix més a la forma en la que es treballa a un basar que a una construcció deliberada i amb plànols com una catedral. Aquest es un dels temes més recurrents i que més sentireu parlar a mida que s'endinseu en aquest mon. 

Una “distro” per parlar clar es un sistema operatiu complet amb la seua interfaz o escriptori en el que poder treballar i un recull de programes per a fer les tasques que calen per a la finalitat per a la qual han segut desenvolupades. 

A lo llarg del temps Linux s'ha constituït en el nucli del sistema més important encara que no es l'únic. El mon del pingüí gairebé a copat la primera plana mediàtica en lo referit a software lliure i hom sol confondre la part per el tot i es pensa que on hi ha un pingüí de Linux tota la feina es cosa de Linux Thorvalds. Res més contrari a l'esperit i la filosofia en que es basa el programari lliure en les seues diverses accepcions. 

Podem trobar programari lliure que correga en plataformes propietaris, o como diuen de broma el desenvolupadors de programari lliure: “El costat obscur de la força”. També hi ha programari lliure desenvolupat per a Mac que es inclús més propietari que el propi Windows, i que es el sistema operatiu en el que jo més treballe, encara que te un segment més reduït de usuaris. 

El que també hi han son sistemes operatius complets que s'ha acullen en tot o en part o lo que es una llicencia lliure en la forma que l'entén GNU que podem definir com l'autoritat màxima o lo que programari lliure entenem, com Free BSD i altres. No es moment de parlar de Free BSD per no extendres massa, encara que vos diré que te algunes opcions molt interessants per a la gent que vol estudiar a al mon universitari degut a que es un projecte fortament vinculat a la universitat californiana de Berkeley. 

El que esta prou clar es que el camí normal per a endinsar-se en el mon del software lliure es utilitzar primer alternatives lliures al programari “pirata” que soleu utilitzar en Windows i després quant aneu coneguen-lo pensar en anar migrar a una distribució de Linux que siga fàcil de fer servir per a un usuari en uns coneixements no gaire grans d'informàtica. 

El que farem en el taller que estem preparant per a la Trobada: 

Farem us d'alternatives lliures per a tasques normals com son processadors de textos i suites ofimàtiques, programes de reproducció de música, imatges i vídeo, programes més avançats per a processar eixe tipus de fitxer i programes de compartir fitxers a traves de la xarxa. 

No es queda la cosa ahí. Vorem programes per a treballar en les res socials i la web 2.o, programes per a telefonia mòbil i telefonia per Internet de forma gratuïta, per sintonitzar les senyals de TV fent servir l'ordinador i moltes cosses més que podem ser d'interés per a la gent que anirà a la Trobada. 

Ja ficats en farina podem dir que ja tenim prou avançat el tema de les “distros”concretes en les que vorem com correm tots els programes que us hem esmentat. 

No son moltes, lo que les exigim es que pugem fer-se servir en valencià estandar, tal i com s'ensenya en el sistema public d'educació de la nostra comunitat. 

Nosaltres som els que vos hi ensenyem però el que teniu que tindre clar es que lo que voreu no seria possible si no hi haguera anys de treball darrere de gent que ha estan motivada per el desig de donar alternatives de programari lliure en la nostra llengua a la gent de la societat en la que viu. 

El qual no es que siga lo més gran del mon però s'ha saber degut a que es una feina que no esta ni de lluny completa, degut a que sempre esta eixint nou programari que s'haurà d'anar adaptant a la nostra llengua. Ja que la major part del programari nou sol estar inicialment en angles degut a que es l'idioma estandar del mon de l'informàtica.