dilluns, 14 de març del 2011

Nem per feina, que ja es hora

Estem tractant el tema de on s'ubicarem el dia de la Trobada. Hem parlat en la gent que s'encarrega del tema en les Escoles Publiques d'Atzeneta d'Albaida i per el que ens han comentat no tindrem problemes en aquest tema.Ens interessa poder fer servir una connexió a Internet. 
Tingueu en compte que no fem un taller d'Internet, el que passa es que per a veure la forma de poder fer servir distribucions lliures en valencià ens cal poder accedir als repositoris en la xarxa que els tenen a la nostra disposició. Es per eixe motiu que tindre una connexió en uns mínims de capacitat de descarrega es força interessant per a que la gent puga veure en el mateix lloc del taller com es fa per a descarregar els paquets que calen després reinstal·lar.
Per ordre, i como ja hem comentat abans, treballarem en aquestes distribucions:
 
KADEMAR

Es una distribució que esta basada en Knoppix, en lo que respecta a la detecció de tot tipus de hardware es pot dir que esta molt be en lo que be en el DVD d'instal·lació, però caldrà baixar els repositoris en valencià de Sofvalencià per a instal·lar-los. Hem de tractar seriosament el tema lingüístic ja que KADEMAR es òbviament una distribució en llengua catalana que també es pot instal·lar en angles i castellà. El que passa es que es interessa molt per lo senzilla que pot ser per a la gent que migra al software lliure coneguen tant sols el mon de Windows. Te un programa que es diu CADI que es mol útil per a controlar el proces d'instal·lació i te dona la possibilitat d'instal·lar controladors que no son lliures. Això es important en el que respecta a no tindre problemes en quant a la migració es refereix degut a que per exemple si es tria no fer us d'ells no es pot llegir alguns dels formats més estesos en el mon de l'informat ica el .mp3 i altres de vídeos. Es un tema que tractarem molt per damunt degut a que al fi i al cap el nostre taller l'enfoquem a promoure l'us de software lliure i no als aspectes més puristes de l'us en exclusiva de software no privatiu. Es un tema de tanta importància que es millor tractar-lo be en algun taller més ben organitzat donat que les possibilitats que tindrem en una Trobada de fer-ho be son molt limitades degu a que es obvi que es deu parèixer més a una Fira que a un curs d'informàtica.
 
UBUNTU MAVERIK EN VALENCIÀ

Es la distro que tenen en la web la gent de Softvalencià. Com es evident compta amb el suport de la gent que es dedica a promocionar l'us del valencià a la nostra Comunitat Autònoma i concretament del sector educatiu. Si no fora per ells em sembla que el taller es podria considerar com a precipitat. La Maverik es funcional, ja l'hem instal·lada i estem provant-la per a conèixer-la tot el millor que sia possible ja que serà la distribució que més farem servir en la Trobada i la que més ens interessa promocionar. En posem d'altres perquè esta clar que en la varietat esta la força del software lliure i es la llinea de treball que ens en fixat al principi.
 
GUADALINEX

La varem triar la primera perquè l'estaven fet servir abans de conèixer Sofvalencià. Esta en castellà encara que no es gens difícil de fer-la servir en valencià baixant els repositoris que calen. A més de que molt possiblement ens donen de franc DVD s per a repartir entre la gent acudisquen a la Trobada te un altra ventaja que es un programa per a controlar l'us que fan els nens de l'ordinador i que es diu NANNY. Tractant-se d'un tema de tanta importància i aprofitant que hi vindran molts pares ens sembla adient que el presentem. Es tracta d'un programa que esta en desenvolupament i creguem que donat com estan les cosses hui en dia serà una gran iniciativa que farà molt bon servei. Sobre tot perquè es molt senzill de utilitzar per a pares que no tenen molts coneixements d'informàtica i ordinadors.
 
WINDOWS

Encara que semble paradoxal esta clar que hi ha molt de software lliure que corre en Windows. Farem us de un Windows XP normal i corrent que no es ocupe gaire espai en el disc dur i en el que instal·larem el Clip de la Generalitat per a Windows i Office. D'aquest tema en parlarem més extensament en un altra entrada ja que hi ha molt que dir. De moment per lo que respecta al que açò escriu no em sembla ni be ni mal. Sofvalencià ha dit la seua que sempre serà una opinió més formada que la meua- El que passa es que crec que per a tindre una opinió tot s'ha de veure en la realitat i como no podem posar el paquet d'adaptació de Sofcatalà sense tindre que donar massa explicacions del perquè en la barra de feines estan les lletretes CA el més senzill i pot que ell més intel·ligent sia tindreu tot en español o sia ES e instal·lar el Clip de la Generalitat. El que hi ha es el que hi ha i cadascú que traga les seues conclusions.
 
PC BSD

Lo més segur es que no la farem servir, no vaig encara molt fi en poder fer anar aquesta distribució que es tot un altre mon no Linux del software lliure engegant-la configurant el GRUB. Si poguera tindre un ordinador soles per a ella no hi hauria problemes. Soc un nouvingut en lo que respecta a BSD però es un mon que m'apassiona inclús més que Linux. El que passa es que òbviament hem d'anar a lo practic i a lo factible. Ja tindrem temps per a ella en un altre taller o Trobada.
Fins aviat, continuem fent la feina per a que tot estiga a punt.
 

dimecres, 9 de març del 2011

Llibertat en diferents sabors


Distros importants de Linux.

Una de les coses més interessants que te el poder treballar amb software i programari lliure es que tens on triar. No es tracta en aquesta entrada de fer un recull sistemàtic i ben organitzat de totes les distribucions basades en Linux que podem trobar. A més, es una feina que s'ha d'actualitzar constantment perquè estem parlant de un mon molt viu i que canvia de forma molt rapida. 
Els que estiguen interessats en el tema podem trobar molta informació en Wikipedia degut a que la gent utilitza este tipus de “distros” la sol fer servir com a eina de difusió del que estan fent. No més dir-vos que hi ha molt i de bo on triar i que podem dir clarament que les distribucions que es mantenen i que tenen èxit son les que van dirigides a un public en unes necessitats molt concretes por lo que no es pot dir que siguen competidores unes d'altres. 
El bo que te el software i el programari lliure es que al ser la llicencia en la que treballen lliure vol dir que les millores que es fan en una llinea de treball poden ser emprades per altres en un proces que es pareix més a la forma en la que es treballa a un basar que a una construcció deliberada i amb plànols com una catedral. Aquest es un dels temes més recurrents i que més sentireu parlar a mida que s'endinseu en aquest mon. 
Una “distro” per parlar clar es un sistema operatiu complet amb la seua interfaz o escriptori en el que poder treballar i un recull de programes per a fer les tasques que calen per a la finalitat per a la qual han segut desenvolupades. 
A lo llarg del temps Linux s'ha constituït en el nucli del sistema més important encara que no es l'únic. El mon del pingüí gairebé a copat la primera plana mediàtica en lo referit a software lliure i hom sol confondre la part per el tot i es pensa que on hi ha un pingüí de Linux tota la feina es cosa de Linux Thorvalds. Res més contrari a l'esperit i la filosofia en que es basa el programari lliure en les seues diverses accepcions. 
Podem trobar programari lliure que correga en plataformes propietaris, o como diuen de broma el desenvolupadors de programari lliure: “El costat obscur de la força”. També hi ha programari lliure desenvolupat per a Mac que es inclús més propietari que el propi Windows, i que es el sistema operatiu en el que jo més treballe, encara que te un segment més reduït de usuaris. 
El que també hi han son sistemes operatius complets que s'ha acullen en tot o en part o lo que es una llicencia lliure en la forma que l'entén GNU que podem definir com l'autoritat màxima o lo que programari lliure entenem, com Free BSD i altres. No es moment de parlar de Free BSD per no extendres massa, encara que vos diré que te algunes opcions molt interessants per a la gent que vol estudiar a al mon universitari degut a que es un projecte fortament vinculat a la universitat californiana de Berkeley. 
El que esta prou clar es que el camí normal per a endinsar-se en el mon del software lliure es utilitzar primer alternatives lliures al programari “pirata” que soleu utilitzar en Windows i després quant aneu coneguen-lo pensar en anar migrar a una distribució de Linux que siga fàcil de fer servir per a un usuari en uns coneixements no gaire grans d'informàtica. 

El que farem en el taller que estem preparant per a la Trobada: 
Farem us d'alternatives lliures per a tasques normals com son processadors de textos i suites ofimàtiques, programes de reproducció de música, imatges i vídeo, programes més avançats per a processar eixe tipus de fitxer i programes de compartir fitxers a traves de la xarxa. 
No es queda la cosa ahí. Vorem programes per a treballar en les res socials i la web 2.o, programes per a telefonia mòbil i telefonia per Internet de forma gratuïta, per sintonitzar les senyals de TV fent servir l'ordinador i moltes cosses més que podem ser d'interés per a la gent que anirà a la Trobada. 
Ja ficats en farina podem dir que ja tenim prou avançat el tema de les “distros”concretes en les que vorem com correm tots els programes que us hem esmentat. 
No son moltes, lo que les exigim es que pugem fer-se servir en valencià estandar, tal i com s'ensenya en el sistema public d'educació de la nostra comunitat. 
Nosaltres som els que vos hi ensenyem però el que teniu que tindre clar es que lo que voreu no seria possible si no hi haguera anys de treball darrere de gent que ha estan motivada per el desig de donar alternatives de programari lliure en la nostra llengua a la gent de la societat en la que viu. 
El qual no es que siga lo més gran del mon però s'ha saber degut a que es una feina que no esta ni de lluny completa, degut a que sempre esta eixint nou programari que s'haurà d'anar adaptant a la nostra llengua. Ja que la major part del programari nou sol estar inicialment en angles degut a que es l'idioma estandar del mon de l'informàtica.

dilluns, 7 de març del 2011

Anem per feina

Em estant parlant sobre el tema de la Trobada amb la directora del Centre Escolar d'Atzeneta d'Albaida. Li hem fet saber les nostres necessitats en el tema de la connexió d'Internet. Ens expliquem, no es traca d'un taller d'Internet i per lo tant no es estrictament essencial per a dur-ho a terme ja que es tracta de donar a conéixer el software lliure en valencià i aixo no cal de forma necessari que es puguem connectar a Internet. Senzillament es que ens cal un accés mínim a Internet per a ensenyar la forma de accedir als repositoris per a posar el sistema operatiu en valencià. Ens combe que ens posem el taller en el carrer Joan XXIII perquè aixe podrem fer servir la connexió a Internet de casa de algun familiar o amic.
Ja esta clar que mostrarem les eines de les següents distros:
Continuem treballant i polint detalls per a tindre tot preparat.

dimarts, 1 de març del 2011

¡kademar 4.9.5 disponible en 32 y 64 bit!

¡kademar 4.9.5 disponible en 32 y 64 bit!


Kadem 4.9.5 - Notes de la versió
  • Basada en Debian Squeeze 6.0
  • Aquesta versió de Kadem està basada en Debian Squeeze 6.0, funcionant a màxima potència
  • Nucli 1937.02.06
  • Aquesta nova versió del nucli incorpora gran varietat de suport a nous dispositius, moltes millores de seguretat i el pegat de Velocitat "200 línies".
  • KDE 4 & KDE 3: Ara ja no cal que decideixis, pots provar els teus dos escriptoris favorits en la mateixa Kadem!
  • Tecnologia d'alt rendiment: La tecnologia Compcache Celera l'ús de Kadem en LiveCD i en Instal.lada a nivells mai vistos fins ara.
  • Desktop-Selector: Selecciona l'escriptori que vulguis fer servir de la manera més senzilla
  • DDG com cercador per defecte: El motor de cerca per defecte a DuckDuckGo per la seva impressionant política de privacitat.
  • Wine 1.2.2: Actualitzada la versió de la capa de compatibilitat de programes i jocs Windows (TM) per a Linux.
  • Detecció del SO per icones a l'Pc:Ara des del teu PC et serà més fàcil navegar per els teus arxius, en saber on està cada sistema operatiu.
I més ...
  • Tema gràfic "Gota d'Gebrada" per Joan Torras
  • Detecció d'ús en 32 o 64 bits.
  • Netejada l'estructura interna
  • Millorada configuració de Touchpad
  • Icones de documents en l'Home
  • Canviades source.list
  • Arrencada de driver de Nvidia sense Logo
  • Creació millorada del sistema 100% lliure / GPL
  • Ús de DKMS per als mòduls del nucli
  • CADI
  • Afegides Google OpenDNS
  • Millorat restaurador de Grub en live-cd
  • escriptura de DNS amb espais
  • Suport a BUM
  • Millores de codi
  • Millora de traducció
  • Audioconversor
  • Traduït completament
  • Suport a arxius MP4
  • Preservació de l'escriptori livecd a instal
I més ...

Sistema de fitxers en Linux


Una de les coses en la que més te lies quant migres de Windows a Linux es el tema de la jerarquia de fitxers. Es como descobrir un mon ignot i obscur que s'expressa en un altre llenguatge que sembla xines. No hi han unitats C: ni l'unitat de CD canvia de lletra segons l'instal·les particions i tot sembla en general estrany i fins i tot alie.
El que passa es que el sistema de fitxers en Linux no te res a vore al que estaves acostumat quant treballaves no més en el costat obscur o siga en Windows. El tema no us serà tan complicat com va ser per a mi si consulteu de tant en tant el gràfic que que publiquem en aquesta entrada. Senzillament es que entreu en un mon diferent i quant el conegué simplement el trobareu lògic i normal. De fet comence a liarme un poc de tant en tant en el sistema de fitxers de Windows per lo poc que l'utilitze hui en dia.