CDs de l'Ubuntu en valencià

Els enllaços de baixada són els següents:

32 bits - http://www.softvalencia.org/descarregues/ubuntu-oneiric-i386-valencia.iso

64 bits - http://www.softvalencia.org/descarregues/ubuntu-oneiric-amd64-valencia.iso

Tutorial para la Instalación de Kubuntu

En este tutorial enseñaremos como instalar

Kubuntu 9.10 desde un cd.

• Iniciamos nuestra maquina desde cd. Se nos abrirá el menú de selección de idioma seleccionamos el idioma que deseemos (en nuestro caso español)
• Una vez echa la selección de idioma le damos a la opción instalar kubuntu. Empezara la carga del cd cuando termine de cargar nos aparecerá otra vez para seleccionar idioma estará le idioma elegido anteriormente le damos a siguiente.
• Luego nos saldrá para modificar la zona horaria si tenemos conexión a Internet nos la pondrá automáticamente le damos a siguiente.
• Ahora elegimos la distribución de nuestro teclado y le damos a siguiente.
• En este momento llega el de las particiones nosotros le daremos a borrar y usar todo el disco ya que tenemos un disco vacío pero se pude dar a la opción avanzada y crear las particiones manualmente como uno desee seguimos.
• Ahora nos pedirá los datos de usuario como nombre contraseña y demás lo rellenamos con los datos deseados y siguiente.
• Luego nos enseñara un resumen de todo lo indicado antes de iniciar la instalación si vemos que todo es correcto le daremos a siguiente y cuándo termine de instalar la maquina se reiniciara y ya estará todo listo para usar.
• (Cuando la instalación va por el 80% saldra para omitir lo que esta haciendo recomiendo esperar ya que si omites aunque sea los idiomas puede dar error .__.)
• Ya tenemos listo nuestro kubuntu para usar.

Software Libre

Software Libre (spanish audio) from Julio Pomar on Vimeo.

Video educativo sobre sofware libre

Esta es la versión en español del escrito y grabado originalmente en gallego. Si quieres grabar un audio en ingles o cualquier otro idioma, contacta con nosotros y estaremos encantados de hacer nuevas versiones con nuevos creditos.

Idea: Daniel Bañobre Dopico & Francisco Alvarellos Maceira

script and characters / guion y personajes: Daniel Bañobre Dopico

voz / voice: Olalla Gesteira

graphics & animation: nbek 

Publicat Ubuntu 11.10 Oneiric Ocelot: Novetats i Análisi

Article publicat a: GNUCat

Sis mesos després de la seva darrera versió, avui s’ha presentat Ubuntu 11.10, amb nom clau «Oneiric Ocelot». D’una banda, a Ubuntu Oneiric Ocelot hi trobarem les versions actualitzades dels programes que ja utilitzàvem fins ara (nucli Linux 3.0, Firefox 7.0.1, LibreOffice 3.4.3, Banshee 2.2, etc.). A més, aquesta versió continua amb l’evolució de l’entorn Unity (tot i que també ens podem instaŀlar de forma opcional Gnome Shell).

Per a aquesta nova versió, la majoria de programes de gestió propis d’Ubuntu s’han reescrit utilitzant les llibreries GTK 3 (les que utilitza Gnome Shell), i han aprofitat per redissenyar-ne algunes d’elles. En aquest sentit destaca el rentat d’imatge que han fet al Centre de Programari. També cal tenir en compte altres canvis importants, com el fet que Thunderbird hagi substituït Evolution com a gestor de correu electrònic predeterminat, o que ara porti automàticament una eina de còpies de seguretat (Déjà Dup).

Per si voleu instaŀlar-vos aquesta nova versió d’Ubuntu, ja hem actualitzat la nostra Guia d’Ubuntu. Però fem-ne una anàlisi més completa.

L’entorn Unity

Unity es va presentar com a entorn predeterminat a Ubuntu 11.04 (abans ja havia estat utilitzat en la versió per a Netbooks d’Ubuntu 10.10). En aquesta nova versió, s’ha retocat per millorar-ne l’experiència d’usuari.

D’una banda, el botó per obrir el panell d’Ubuntu ja no es troba a la part esquerra de la barra superior, sinó com a icona superior en el Dash (la barra lateral). És un canvi poc important, però que deixa lliure una major part de la barra superior, cosa d’agrair en pantalles petites (per exemple, en netbooks). Recordem que a la barra superior és on tenim el menú dels programes.

Entorn d'escriptori Unity

Precisament el panell d’Ubuntu és sensiblement diferent. Ara tenim a la seva part inferior uns botons per obrir el panell inicial, el panell d’aplicacions, el de documents i el de música, que ens facilita l’accés a aquest tipus d’elements. En aquests panells, s’ha redissenyat el mètode de filtratge dels elements.

El panell d'Ubuntu

Paràmetres del sistema

S’ha redissenyat el panell des d’on controlem els paràmetres del sistema. Hi seguim accedint des del botó que gestiona la sessió, per mitjà del botó «Paràmetres del sistema», però ara té aquesta aparença:

Centre de Control

També les subpantalles on entrem des del centre de control són gairebé totes noves.

El «nou» Centre de Programari
El Centre de Programari també s’ha redissenyat, i ara presenta una imatge més moderna, tot i que el seu funcionament és bàsicament el mateix que fins ara. En ell hi trobarem tot tipus d’aplicacions. Tal i com ja es va introduir amb Ubuntu 11.04, ara també hi trobarem aplicacions de pagament, sobretot vídeojocs.

Centre de Programari

Thunderbird, nou gestor de correu electrònic predeterminat

Des de sempre, el gestor de correu a Ubuntu havia estat Evolution, un dels components del projecte Gnome. Però aquesta versió, Evolution ha estat substituït pel Thunderbird, el gestor de correu de Mozilla.

Thinderbird

Aquest canvi ha estat degut a les poques millores que duia darrerament l’Evolution (encara que aviat sí que presentarà novetats importants). En primera instància, aquest canvi té un desavantatge important, perquè l’Evolution contenia també una calendari, que amb el canvi a Thunderbird s’ha perdut. De tota manera, això és fàcilment solucionable, perquè el Thunderbird té el complement Lightning (instaŀlable des del Centre de programari), que permet la gestió de calendaris des del Thunderbird.

Déjà Dup

Amb Ubuntu 11.10 ens vindrà instaŀlat Déjà Dup, una eina per realitzar de forma senzilla còpies de seguretat de les nostres dades.

El Gestor de Còpies de Seguritat Dejá Up

Pantalla d’entrada

La pantalla d’entrada ha estat substituïda per LightDM.

El Gestor d'entrades LightDM

Altres entorns

Com ja és habitual, Ubuntu ens porta més d’una versió, amb diferents entorns d’escriptori. Són els que s’anomenen els diferents «colors» d’Ubuntu. Així tindrem Kubuntu amb KDE 4.7.1, Xubuntu amb Xfce 4.8, Lubuntu amb LXDE 0.5. Apart d’això, a Ubuntu 11.10 també ens podem instaŀlar de forma opcional l’entorn Gnome Shell.

Bé, també hi ha «colors» d’Ubuntu que no s’identifiquen amb un entorn concret, sinó amb una funcionalitat, com ara Edubuntu (educatiu), UbuntuStudio (edició multimèdia) i Mythbuntu (centre multimèdia).

Instaŀlació i ús

Com hem comentat al principi d’aquesta anotació, ja hem actualitzat la nostra Guia d’Ubuntu, i allà teniu explicat de forma detallada el seu procediment d’instaŀlació i les primeres passes que us ajudaran a introduir-vos en el seu ús.

Lliure Office

El LibreOffice és un paquet ofimàtic lliure derivat de l'OpenOffice.org i mantingut per part de l'antiga comunitat. Aquesta versió inclou tant la versió en l'estàndard general de la llengua catalana com en la variant valenciana, que podeu triar durant el procés d'instal·lació (català o català (valencià)).

Conté un processador de textos (Writer) compatible amb Microsoft Word, un gestor de fulls de càlcul (Calc) compatible amb Microsoft Excel, un editor de presentacions (Impress) compatible amb Microsoft Power Point, un editor de bases de dades (Base) que pot importar bases de dades Microsoft Access, un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw) i un editor de fórmules matemàtiques (Math).

Per al Linux i per al Mac, cal instal·lar primer la versió en anglès i a continuació el respectiu paquet català (general o valencià).

A per ara l'instal·lador no inclou l'ajuda, que s'ha d'instal·lar a banda. A Informació addicional teniu els enllaços als paquets d'ajuda en català i català (valencià).

Nota pèr a un millor funcionament: 

Si teniu instal·lat l'OpenOffice.org, es recomana desinstal·lar-lo abans d'instal·lar el LibreOffice. 

Disponible la versión de Ubuntu 11.04

Ja esta disponble  l'Ubuntu 11.04 versio de Linux am el suport de l'empresa Canonical. L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.

Novetats:

• La interfície d'usuari Unity s'ha establert com a predeterminada a l'Ubuntu. El llançador d'aplicacions de l'Ubuntu ofereix noves funcions com ara l'arrossegament i el desament de les icones, dreceres i navegació per teclat, menús contextuals dinàmics i commutació d'aplicacions.
• El quadre de control del servei de sincronització en núvol Ubuntu One permet sincronitzar selectivament, i el seu llançador mostra el progrés.
• El Centre de programari de l'Ubuntu permet enviar valoracions i ressenyes per a les aplicacions instal·lades, així com la difusió d'aquestes a través de la integració amb xarxes socials utilitzant el gestor de microblocs Gwibber.
• Els programes basats en la plataforma del GNOME utilitzen ara una barra de desplaçament millorada que és més fàcil d'utilitzar i ocupa menys espai de pantalla
• Actualitzacions de programariL'Ubuntu 11.04 inclou la darrera versió del navegador d'Internet Firefox 4.0.
• El paquet ofimàtic LibreOffice 3.3.2 reemplaça l'OpenOffice.org en aquesta versió.
• El Banshee 2.0 reemplaça el Rhythmbox com a reproductor de música predeterminat, i s'integra en el menú de so.

Millores estructurals

• L'Ubuntu 11.04 inclou el nucli Linux 2.6.38.2, algunes de les novetats del qual són: l'addició de l'AppArmor de manera predeterminada, compatibilitat amb l'IPS d'Intel (Intelligent Power Sharing - compartició intel·ligent d'energia), supressió del Big Kernel Lock (blocatge de processos del nucli), millores dels sistemes de fitxers Btrfs, Ext4 i XFS, les actualitzacions habituals de controladors i més compatibilitat amb maquinari nou.
• El servidor gràfic X.org s'ha actualitzat a la versió 1.10.0, el qual conté un prototip d'entrada tàctil múltiple (multitouch).

Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el WUBI, amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.

Android: el sistema operatiu per a mòbils basat en Linux

 

 

Android és un conjunt de programari per a telèfons mòbil que inclou un sistema operatiu, programari intermediari i aplicacions. Google Inc. va comprar el desenvolupador inicial del programari, Android Inc., el 2005. El sistema operatiu per a mòbils d'Android es basa en una versió modificada del nucli Linux. Google i altres membres de la Open Handset Alliance van col·laborar en el desenvolupament i llançament de l'Android. L'Android Open Source Project (AOSP) té l'objectiu de mantenir i continuar desenvolupant l'Android. El sistema operatiu Android és la plataforma per a smartphones amb més vendes.
Android té una gran comunitat de desenvolupadors que escriuen aplicacions ("apps") que estenen les funcions dels dispositius. Hi ha actualment unes 150.000 aplicacions disponibles per a l'Android. L'Android Market és el dipòsit d'aplicacions en línia oficial de Google, tot i que també es poden descarregar per llocs web de tercers. Els desenvolupadors escriuen principalment en Java, controlant el dispositiu mitjançant llibreries de Java desenvolupades per Google.
La presentació de l'Android el 5 de novembre de 2007 es va anunciar amb la fundació de la Open Handset Alliance, un consorci de 80 empreses de maquinari, programari i telecomunicacions amb l'objectiu de crear estàndards oberts per a dispositius mòbil. Google va llançar gran part del codi de l'Android sota la Llicència Apache, una llicència de programari lliure oberta.
La història del sistema operatiu comença el juny de 2005 en el moment que Google va comprar una petita companyia que tenia com a finalitat el desenvolupament de les aplicacions pels dispositius mòbils, Android Inc. I de la mateixa forma Andy Rubin, un dels cofundadors d'aquella companyia, seria després el director de la divisió de plataformes mòbils de Google. Aquesta marca era desconeguda pel món de les tecnologies en aquells anys, però el grup de fundadors tenia gran experiència en plataformes web, telecomunicacions i aplicacions mòbils.
Ja des de aquell moment s'especula que Google estaria desenvolupant l'arma més poderosa de publicitat mai creada. El Google Phone la seva característica més apreciada no era el nivell tecnològic, facilitat d'ús, ni es sabia que era de codi obert, sinó que existia la possibilitat que el dispositiu i/o el cost del servei fossin subvencionats per publicacions en els mòbils.
Van passar alguns mesos i varen començar a aparèixer les primeres demos no oficials i fotos clandestines de prototipus amb poc nivell estètic. Tota informació va ser molt ben guardada fins que el 5 de Novembre del 2007 es va anunciar la creació de la Open Handset Alliance, una organització amb l'objectiu de difondre una plataforma mòbil ANDROID. 

Fabricants d'equips i prestadors de serveis de tecnologia que varen unir forces per fer el primer llançament d'un sistema operatiu obert per a dispositius mòbils, que no estaria lligat a cap marca o equip, sino que gràcies a Kernel de Linux, podria ser adaptat a qualsevol dispositiu, Per sorpresa de molts, cinc dies després de l'anunci, Google va treure un software Development kit o SDK, que portava un emulador d'ANDROID per anar provant els codis.
La primera versió d'un telèfon mòbil amb android fou el G1 T-Mobile G1/HTC Dream anunciat el 23 de setembre del 2008 que es va llançar al mercat nord-americà, on podem trobar les característiques a la web de HTC. També va llançar una versió Dev Phone1 amb unes característiques addicionals que permeten als desenvolupadors obtenir privilegis (root) en l'administració del mòbil i els seus productes.

 

Pàgina del projecta d'Android en català 

 

Free BSD

Instalant Free BSD

No todo es Windows, Mac o Linux; sistemas operativos alternativos

Publicado en PcWorl: 16 de Junio 2011

Existe todo un mundo de sistemas operativos alternativos que seguramente no conoces
Entra en el mundo de las alternativas a los sistemas operativos de Windows, Mac OS X o Linux
Cuando se trata de sistemas operativos de escritorio, hay tres opciones obvias: Windows, Mac OS X y Linux. Sin embargo, existe todo un mundo de sistemas operativos alternativos que seguramente no conoces.

OpenGEM
GEM (Administrador de entorno gráfico) comenzó su andadura en 1985 como consola gráfica Digital Research para CP / M, fue la interfaz del ST de Atari y se volvió de código abierto en 1999. Desde entonces, los aficionados se han actualizado y ampliado el código, que suele ser lanzado como FreeGEM o OpenGEM.
Puedes descargar un paquete de OpenGEM que se ejecuta en casi cualquier PC e incluye aplicaciones, te recomiendo el "CD completo". 

http://opengem.sourceforge.net/

Syllable
Syllable (Sílaba) es un sistema operativo gratuito de código abierto un tanto extraño. Se inició en 2002 como parte de AtheOS, un sistema operativo de código abierto que alguna vez aspiró a ser un clon de AmigaOS. Sílaba utiliza el sistema de archivos AtheOS (sí, similar al sistema de archivos BeOS) y conserva parcial compatibilidad POSIX .
El resultado final es un sistema operativo que no es ni de aquí ni allá y tiene el soporte de muy pocas aplicaciones. Sin embargo, sus desarrolladores continúan en pie de lucha, con el objetivo de proporcionar un SO libre y fácil de utilizar que no esté basado en Linux.

http://web.syllable.org/pages/index.html

MenuetOS
Para ser un sistema operativo gráfico, MenuetOS hace una hazaña notable: se puede arrancar y funcionar desde un disco de 3.5 "floppy. Por supuesto, si deseas una configuración más sofisticada, se puede instalar en un disco duro.
Una característica clave de MenuetOS es que permite que se ejecute en un espacio tan limitado es que está escrito enteramente en lenguaje ensamblador x86. 

http://www.menuetos.net/

Breadbox Ensamble
Remonta sus orígenes a PC / GEOS (primo de las 8-bits GEOS), publicado por Berkeley Softworks en 1990. Como GEM, no pudo con el éxito de Windows.
Se ve y se siente como un primo de Windows 95, y sus capacidades son más o menos iguales. A diferencia de la mayoría de los sistemas operativos en esta lista, no es software libre. Las licencias aún se venden en su sitio web por $ 99.95. 

http://www.breadbox.com/ensemble/geosdetails.asp?id=42&category=Ease-of-Use

Inferno
Inferno comenzó en 1995 como un sistema operativo de investigación en los Laboratorios Bell. Sus diseñadores querían incorporar las lecciones aprendidas en un sistema al que llamaron "Plan 9 de Bell Labs". Ambos se caracterizan por ser sistemas operativos distribuidos que permiten a los usuarios utilizar los recursos de computación a través de una red de máquinas.
Inferno puede ser descargado gratuitamente desde su web oficial. 

http://www.vitanuova.com/inferno/

eComStation

El sistema operativo de IBM OS/2 que supuestamente iba a reemplazar a DOS cayó en el olvido para la mayoría de los usuarios de PC. Sin embargo, los usuarios fieles empezaron a clamar por las actualizaciones y mejoras. En pocos años, una empresa llamada Serenity y el permiso de IBM comenzó a entregar lo que los usuarios demandaban. Serenity envuelve su OS / 2 y las actualizaciones de OS / 2 en un nuevo sistema operativo llamado eComStation, que Serenity aún desarrolla activamente en la actualidad. eComStation, actualmente en su versión 2.0, se vende por $ 149 (Home Edition) a $ 219 (Business Edition).
http://www.ecomstation.com/

KolibriOS
KolibriOS es un montaje de MenuetOS. Al igual que MenuetOS, es libre, de código abierto y se puede ejecutar desde un disco floppy, pero también es capaz de expandirse para satisfacer necesidades más grandes en una instalación de disco duro. Mientras Kolibri y Menuet son similares, cada una tiene una filosofía de interfaz de usuario diferente. Son igualmente capaces, a su manera.  

http://www.kolibrios.org/ 

(Softvalencià) Propera Trobada: 2 de juliol

Hola xiquets i xiquetes,

Per la gent que s'ha apuntat, pareix que el millor dia per trobar-nos

seria el dia 2 de juliol. Pel que veig, atès que el Xavi Ivars no

podrà vindre, el millor serà que ens veiem a València. Només ens

quedaria confirmar que podem fer la reunió a Escola Valenciana,

Francesc?

En definitiva:

Dia de la trobada: 2 de juliol de 2011

Hora: 10h

Lloc: Seu d'escola valenciana, C. Josep Grollo, 91-baix, València

Si preferiu Alacant, per mi, perfecte.

Salut,

Pau

Softvalencia mailing list

Softvalencia@llistes.softcatala.org

http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/softvalencia

Proyecto ONGlibre: Herramientas TIC para ONG, fundaciones y asociaciones

La Fundación Concordia 21 ha diseñado un proyecto llamado ONGlibre que promueve el uso de TICs de software libre o gratuitas adaptadas a las necesidades del tercer sector.

Philanthros ERP, Philanthros CRM, GONG, OpenProj y Google Apps son algunos de los productos de los que las entidades sin ánimo de lucro se pueden beneficiar para mejorar la transparencia y la eficacia de sus organizaciones, y así, contribuir a seguir profesionalizando su sector.

La idea nace de la necesidad de la Fundación Concordia 21 de buscar una manera más eficaz y rápida de gestionar la información. Cuando vieron que la inversión en adaptar un ERP (enterprise resource planning) del mundo empresarial a las necesidades de entidades sin ánimo de lucro había sido importante, decidieron ponerlo a disposición de todo el sector bajo licencia de software libre y albergar esta primera herramienta, Philanthros ERP, dentro del proyecto ONGLibre. De este modo han constituido una red en la que las ONG, asociaciones y otras entidades sin ánimo de lucro (ESAL) que se quieran beneficiar de Philantros o de otras herramientas de gestión, puedan hacerlo.

Philantros ERP incluye módulos para la gestión de proyectos y servicios, para la recaudación de fondos, para la gestión de compras, las relaciones con terceras personas y la gestión financiera y contable.

Formar parte del proyecto es gratuito, sólo es necesario registrarse a través de su página web. La ventaja principal consiste en formar parte de una comunidad de ESAL en la que, gracias a la tecnología, es posible compartir sinergias y beneficiarse de las mismas.

Tota la Vall d'Albaida a la Trobada d'Atzeneta

El bon oratge i la participació de centres i entitats de tota la Vall d'Albaida fan que els carrers i places d'Atzeneta s'omplin durant el dissabte 16 d'abril.

Un any més La XXIV Trobada d'escoles en valencià de La Vall d'Albaida, es converteix en una gran festa per la llengua.

Enguany, Atzeneta d'Albaida ha dedicat la Trobada a l'escriptor Enric Valor en motiu del centenari del seu naixement.

Trobada feta, taller tancat. Ara comença la feina de debò

Com es vareu adonar si vegereu la nostra parada en la XXIV Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida el pasat 16 d'abril al carrer Joan XXIII, hem començat un projecte per promocionar l'us del Software Lliure a la Vall d'Albaida.

Donades les característiques de temps i d'espai no era el lloc ni el moment més indicat per tractar en profunditat en un mon tan ampli i amb un tan ampli ventall de possibilitats com es el del software Lliure, ja siga en valencià, en castellà o en angles.

L'us del software lliure es una de les més grans possibilitats que hui en dia s'obrin en el camp de les noves tecnologies de processament de d'informació i te múltiples utilitats que estan contínuament desenvolupant-se per a tal d'aconseguir millors productes i que cobrisquen un més gran espectre de necessitats en l'usuari final.

El més important que varem fer aquell dia es consolidar una relació de cooperació amb un grup tan important en aquest camp com és Sofvalencià que compta amb l'experiència i la formació que nosaltres malauradament tan sols tenim a nivell d'usuaris avançats i que es una garantia de cara el futur per a difondre i fer conéixer el software lliure en general i el software lliure adaptat a la nostra llengua en particular entre la gent de la Vall d'Albaida.

Una vegada fet el primer pas toca el moment de dur endavant els passos que siguen necessari per a consolidar un grup de treball como cal que done un espai útil per a totes aquelles persones que estiguen interessades en aquest camp amb tantes possibilitats de cara el futur.

Fen saber a totes les persones interessades en el tema que:

Comptem en la Biblioteca Publica Municipal amb dos ordinadors en els quals hem instal·lat distribucions basades en Linux per a l'us del Centre Telemàtic allí present.

Hem aprofitant uns ordinadors que estan fora d'us perquè han deixat de tindre suport per l'oficina administrativa que s'en ocupava dels mateixos. Per fer us d'aquestos equips em aconseguir l'autorització del Excel·lentíssim Ajuntament d'Atzeneta d'Albaida per ha instal·lar un sistema operatiu Linux. La condició era que havia de ser en dual amb el Windows original que em de mantindre per tal de que si en algú moment es necessari es pugem fer servir per els altres col·lectius que em fam us dels mateixos com ara l'Escola d'Adults o Tallers Ocupacionals.

El bibliotecari esta mostrant interes per l'entorn de Linux i no hi haurà problema de que si en algun moment alguna persona vol provar-ho abans d'instal·lar-ho en el seu equip heu puga fer en els ordinadors de la biblioteca i qualsevol dubte que els surta pot ser resolta fàcilment tant per els col·laboradors d'aquest grup de Software Lliure a la Vall d'Albaida com mitjançant correu electrònic per els membres de la llista de Softvalencià o a traves del seu portal a Internet.

En principi tenim clar que la nostra tasca ens compromet a acudir a la pròxima Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida. Tenim un any per davant i voldríem poder fer un treball millor que el que varem fer en la nostra primera vegada, corregint els errors que varem cometre. Errors que son comprensibles per les circumstancies pròpies d'una Trobada d'Escoles en Valencià però que en un bon plantejament deuen d'anar resolguen-se a mesura que adquirim major experiència en exposicions a l'aire lliure que ja de per si suposen tot un repte a superar quant treballes en ordinadors.

Les persones que varem manifestar interes en el tema i que desitjam instal·lar el sistema operatiu basat en Ubuntu que promociona Sofvalencià que no dubten en posar-se en contacte amb nosaltres. La forma més fàcil de fer-ho a banda d'aquest portal a Internet es preguntat en la Biblioteca Pública Municipal d'Atzeneta d'Albaida.

Logo per a la Trobada

Aquest Logo es el que volem utilitzar durant la Trobada per a identificar-nos com a col·lectiu de cara a la gent. Teniu en compte que som una comunitat que no soles esta en els seus començaments sinó que també tenim els nostres recursos tant de temps com capacitat molt limitats. De totes formes gracies a la colaboració de Sofvalencià i Kademar ens sembla que podrem fer un paper digne i promocionar un poc el software lliure en valencià.

Les 4 llibertats del software lliure

Software Libre por jsoriano6

1. Executar el programa, per a qualsevol propòsit.
2. Estudiar el funcionament del programa, i adaptar-lo a les seves necessitats;
3. Redistribuir còpies;
4. Millorar el programa, i posar les seves millores a la disposició del públic, per a benefici de tota la comunitat.

Com a conseqüència d'aquestes 4 llibertats, el Programari Lliure ofereix la llibertat d'aprendre, llibertat d'ensenyar, llibertat de compartir, llibertat d'expressió i llibertat d'elecció.

¡La llibertat s'ha de tindre en compte! Per totes aquestes raons cal evitar conscientment el terme "Open Source", i parlar de Programari Lliure, o el terme equivalent en altres idiomes.

Vint-i-Cinc Anys de Trobades d'Escola en Valencià

Noticia publicada al blog del AMPA de l'Institut "Elias Tormo" d'Albaida

La cançó de la Trobada d'enguany és una adaptació lliure de l'U d'Atzeneta feta per Josep Bañuls Benavent. I entre altres coses diu:

U i dos tres quatre i cinc,
sis set i huit, nou i deu,
totes les matèries hem d'estudiar
però les volem en valencià.


Vindran tots els de la Vall
a la trobada d'ací,
en Atzeneta és enguany,
com sempre per l'abril, per l'abril.

Compte arrere per a la Trobada d'Escoles en Valencià

Serà el 16 d'abril a Atzeneta d'Albaida

Aquest divendres 11 de febrer es presenta al Centre Sociocultural d’Atzeneta d’Albaida la XXIV Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida, que es realitzarà dissabt 16 d'abril en aquesta localitat. A la nit se celebrarà el tradicional sopar de lliurament del XVI Premi Benicadell, al CEIP Verge dels Desemparats, amb què la Coordinadora reconeix la tasca de promoció, ús i defensa de la nostra llengua i cultura. La Trobada d'enguany s'afig a la commemoració del naixement d'Enric Valor amb la creació de cabets basats en personatges de les seues rondalles.

La Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del valencià, la Comissió Organitzadora de la XXIV Trobada, i l’Associació de Gegants i Cabets d’Ontinyent han previst, en record al gran escriptor Enric Valor, crear cabets, cabuts, capgrossos o cabolos a partir de les seues rondalles. La idea és que cada centre educatiu tindrà assignada una de les rondalles, a partir de la qual el centre construirà un cabet que desfilarà en la cercavila de la Trobada d’Atzeneta.

Per a la construcció d'aquestes figures, l'Associació de Gegants ha posat a disposició dels centres guies i el llibre 'Gegants i Cabets' que acaba de publicar dins de la col·lecció Taller de cultura popular valenciana, editada per Edicions 96, s.l. i per Escola Valenciana. Es tracta d'una obra didàctica dirigida a l'alumnat d'infantil, primària i secundària comppsta per un llibre, fitxes d'activitats i un DVD amb els vídeos 'Un dia amb els Gegants i Cabets d'Ontinyent' i 'Com es fa un cabet', el muntatge de fotos 'Un repàs als gegants i cabuts del País Valencià' i jocs per a ordinador.

A més, des de l'organització de la Trobada es convida els pobles on hi ha associacions o grups de cabets a participar d'aquesta gran cercavila en homenatge a Enric Valor.

Dir-vos també que al Hall del Col.legi Elias Tormo ja tenen les samarretes de la trobada per si voleu veure el tallatge.

L´escola prepara el taller"la perruqueria fantàstica". si hi ha alguna mare o pare que pot disposar d´una estoneta, per estar al taller que es pose en contacte amb Maria Josep García.

Nem per feina, que ja es hora

Estem tractant el tema de on s'ubicarem el dia de la Trobada. Hem parlat en la gent que s'encarrega del tema en les Escoles Publiques d'Atzeneta d'Albaida i per el que ens han comentat no tindrem problemes en aquest tema.Ens interessa poder fer servir una connexió a Internet. 

Tingueu en compte que no fem un taller d'Internet, el que passa es que per a veure la forma de poder fer servir distribucions lliures en valencià ens cal poder accedir als repositoris en la xarxa que els tenen a la nostra disposició. Es per eixe motiu que tindre una connexió en uns mínims de capacitat de descarrega es força interessant per a que la gent puga veure en el mateix lloc del taller com es fa per a descarregar els paquets que calen després reinstal·lar.

Per ordre, i como ja hem comentat abans, treballarem en aquestes distribucions:
 

KADEMAR

Es una distribució que esta basada en Knoppix, en lo que respecta a la detecció de tot tipus de hardware es pot dir que esta molt be en lo que be en el DVD d'instal·lació, però caldrà baixar els repositoris en valencià de Sofvalencià per a instal·lar-los. Hem de tractar seriosament el tema lingüístic ja que KADEMAR es òbviament una distribució en llengua catalana que també es pot instal·lar en angles i castellà. El que passa es que es interessa molt per lo senzilla que pot ser per a la gent que migra al software lliure coneguen tant sols el mon de Windows. Te un programa que es diu CADI que es mol útil per a controlar el proces d'instal·lació i te dona la possibilitat d'instal·lar controladors que no son lliures. Això es important en el que respecta a no tindre problemes en quant a la migració es refereix degut a que per exemple si es tria no fer us d'ells no es pot llegir alguns dels formats més estesos en el mon de l'informat ica el .mp3 i altres de vídeos. Es un tema que tractarem molt per damunt degut a que al fi i al cap el nostre taller l'enfoquem a promoure l'us de software lliure i no als aspectes més puristes de l'us en exclusiva de software no privatiu. Es un tema de tanta importància que es millor tractar-lo be en algun taller més ben organitzat donat que les possibilitats que tindrem en una Trobada de fer-ho be son molt limitades degu a que es obvi que es deu parèixer més a una Fira que a un curs d'informàtica.
 

UBUNTU MAVERIK EN VALENCIÀ

Es la distro que tenen en la web la gent de Softvalencià. Com es evident compta amb el suport de la gent que es dedica a promocionar l'us del valencià a la nostra Comunitat Autònoma i concretament del sector educatiu. Si no fora per ells em sembla que el taller es podria considerar com a precipitat. La Maverik es funcional, ja l'hem instal·lada i estem provant-la per a conèixer-la tot el millor que sia possible ja que serà la distribució que més farem servir en la Trobada i la que més ens interessa promocionar. En posem d'altres perquè esta clar que en la varietat esta la força del software lliure i es la llinea de treball que ens en fixat al principi.
 

GUADALINEX

La varem triar la primera perquè l'estaven fet servir abans de conèixer Sofvalencià. Esta en castellà encara que no es gens difícil de fer-la servir en valencià baixant els repositoris que calen. A més de que molt possiblement ens donen de franc DVD s per a repartir entre la gent acudisquen a la Trobada te un altra ventaja que es un programa per a controlar l'us que fan els nens de l'ordinador i que es diu NANNY. Tractant-se d'un tema de tanta importància i aprofitant que hi vindran molts pares ens sembla adient que el presentem. Es tracta d'un programa que esta en desenvolupament i creguem que donat com estan les cosses hui en dia serà una gran iniciativa que farà molt bon servei. Sobre tot perquè es molt senzill de utilitzar per a pares que no tenen molts coneixements d'informàtica i ordinadors.
 

WINDOWS

Encara que semble paradoxal esta clar que hi ha molt de software lliure que corre en Windows. Farem us de un Windows XP normal i corrent que no es ocupe gaire espai en el disc dur i en el que instal·larem el Clip de la Generalitat per a Windows i Office. D'aquest tema en parlarem més extensament en un altra entrada ja que hi ha molt que dir. De moment per lo que respecta al que açò escriu no em sembla ni be ni mal. Sofvalencià ha dit la seua que sempre serà una opinió més formada que la meua- El que passa es que crec que per a tindre una opinió tot s'ha de veure en la realitat i como no podem posar el paquet d'adaptació de Sofcatalà sense tindre que donar massa explicacions del perquè en la barra de feines estan les lletretes CA el més senzill i pot que ell més intel·ligent sia tindreu tot en español o sia ES e instal·lar el Clip de la Generalitat. El que hi ha es el que hi ha i cadascú que traga les seues conclusions.
 

PC BSD

Lo més segur es que no la farem servir, no vaig encara molt fi en poder fer anar aquesta distribució que es tot un altre mon no Linux del software lliure engegant-la configurant el GRUB. Si poguera tindre un ordinador soles per a ella no hi hauria problemes. Soc un nouvingut en lo que respecta a BSD però es un mon que m'apassiona inclús més que Linux. El que passa es que òbviament hem d'anar a lo practic i a lo factible. Ja tindrem temps per a ella en un altre taller o Trobada.
Fins aviat, continuem fent la feina per a que tot estiga a punt.

 

Llibertat en diferents sabors

Distros importants de Linux.

Una de les coses més interessants que te el poder treballar amb software i programari lliure es que tens on triar. No es tracta en aquesta entrada de fer un recull sistemàtic i ben organitzat de totes les distribucions basades en Linux que podem trobar. A més, es una feina que s'ha d'actualitzar constantment perquè estem parlant de un mon molt viu i que canvia de forma molt rapida. 

Els que estiguen interessats en el tema podem trobar molta informació en Wikipedia degut a que la gent utilitza este tipus de “distros” la sol fer servir com a eina de difusió del que estan fent. No més dir-vos que hi ha molt i de bo on triar i que podem dir clarament que les distribucions que es mantenen i que tenen èxit son les que van dirigides a un public en unes necessitats molt concretes por lo que no es pot dir que siguen competidores unes d'altres. 

El bo que te el software i el programari lliure es que al ser la llicencia en la que treballen lliure vol dir que les millores que es fan en una llinea de treball poden ser emprades per altres en un proces que es pareix més a la forma en la que es treballa a un basar que a una construcció deliberada i amb plànols com una catedral. Aquest es un dels temes més recurrents i que més sentireu parlar a mida que s'endinseu en aquest mon. 

Una “distro” per parlar clar es un sistema operatiu complet amb la seua interfaz o escriptori en el que poder treballar i un recull de programes per a fer les tasques que calen per a la finalitat per a la qual han segut desenvolupades. 

A lo llarg del temps Linux s'ha constituït en el nucli del sistema més important encara que no es l'únic. El mon del pingüí gairebé a copat la primera plana mediàtica en lo referit a software lliure i hom sol confondre la part per el tot i es pensa que on hi ha un pingüí de Linux tota la feina es cosa de Linux Thorvalds. Res més contrari a l'esperit i la filosofia en que es basa el programari lliure en les seues diverses accepcions. 

Podem trobar programari lliure que correga en plataformes propietaris, o como diuen de broma el desenvolupadors de programari lliure: “El costat obscur de la força”. També hi ha programari lliure desenvolupat per a Mac que es inclús més propietari que el propi Windows, i que es el sistema operatiu en el que jo més treballe, encara que te un segment més reduït de usuaris. 

El que també hi han son sistemes operatius complets que s'ha acullen en tot o en part o lo que es una llicencia lliure en la forma que l'entén GNU que podem definir com l'autoritat màxima o lo que programari lliure entenem, com Free BSD i altres. No es moment de parlar de Free BSD per no extendres massa, encara que vos diré que te algunes opcions molt interessants per a la gent que vol estudiar a al mon universitari degut a que es un projecte fortament vinculat a la universitat californiana de Berkeley. 

El que esta prou clar es que el camí normal per a endinsar-se en el mon del software lliure es utilitzar primer alternatives lliures al programari “pirata” que soleu utilitzar en Windows i després quant aneu coneguen-lo pensar en anar migrar a una distribució de Linux que siga fàcil de fer servir per a un usuari en uns coneixements no gaire grans d'informàtica. 

El que farem en el taller que estem preparant per a la Trobada: 

Farem us d'alternatives lliures per a tasques normals com son processadors de textos i suites ofimàtiques, programes de reproducció de música, imatges i vídeo, programes més avançats per a processar eixe tipus de fitxer i programes de compartir fitxers a traves de la xarxa. 

No es queda la cosa ahí. Vorem programes per a treballar en les res socials i la web 2.o, programes per a telefonia mòbil i telefonia per Internet de forma gratuïta, per sintonitzar les senyals de TV fent servir l'ordinador i moltes cosses més que podem ser d'interés per a la gent que anirà a la Trobada. 

Ja ficats en farina podem dir que ja tenim prou avançat el tema de les “distros”concretes en les que vorem com correm tots els programes que us hem esmentat. 

No son moltes, lo que les exigim es que pugem fer-se servir en valencià estandar, tal i com s'ensenya en el sistema public d'educació de la nostra comunitat. 

Nosaltres som els que vos hi ensenyem però el que teniu que tindre clar es que lo que voreu no seria possible si no hi haguera anys de treball darrere de gent que ha estan motivada per el desig de donar alternatives de programari lliure en la nostra llengua a la gent de la societat en la que viu. 

El qual no es que siga lo més gran del mon però s'ha saber degut a que es una feina que no esta ni de lluny completa, degut a que sempre esta eixint nou programari que s'haurà d'anar adaptant a la nostra llengua. Ja que la major part del programari nou sol estar inicialment en angles degut a que es l'idioma estandar del mon de l'informàtica.

Anem per feina

Em estant parlant sobre el tema de la Trobada amb la directora del Centre Escolar d'Atzeneta d'Albaida. Li hem fet saber les nostres necessitats en el tema de la connexió d'Internet. Ens expliquem, no es traca d'un taller d'Internet i per lo tant no es estrictament essencial per a dur-ho a terme ja que es tracta de donar a conéixer el software lliure en valencià i aixo no cal de forma necessari que es puguem connectar a Internet. Senzillament es que ens cal un accés mínim a Internet per a ensenyar la forma de accedir als repositoris per a posar el sistema operatiu en valencià. Ens combe que ens posem el taller en el carrer Joan XXIII perquè aixe podrem fer servir la connexió a Internet de casa de algun familiar o amic.

Ja esta clar que mostrarem les eines de les següents distros:

• Versió de Ubuntu en valencià de Sofvalencià.
• La Kademar.
• Guadalinex instal·lant els repositoris per a que vaja en valencià.

Continuem treballant i polint detalls per a tindre tot preparat.

¡kademar 4.9.5 disponible en 32 y 64 bit!

¡kademar 4.9.5 disponible en 32 y 64 bit!

Kadem 4.9.5 - Notes de la versió

• Basada en Debian Squeeze 6.0
• Aquesta versió de Kadem està basada en Debian Squeeze 6.0, funcionant a màxima potència
• Nucli 1937.02.06
• Aquesta nova versió del nucli incorpora gran varietat de suport a nous dispositius, moltes millores de seguretat i el pegat de Velocitat "200 línies".
• KDE 4 & KDE 3: Ara ja no cal que decideixis, pots provar els teus dos escriptoris favorits en la mateixa Kadem!
• Tecnologia d'alt rendiment: La tecnologia Compcache Celera l'ús de Kadem en LiveCD i en Instal.lada a nivells mai vistos fins ara.
• Desktop-Selector: Selecciona l'escriptori que vulguis fer servir de la manera més senzilla
• DDG com cercador per defecte: El motor de cerca per defecte a DuckDuckGo per la seva impressionant política de privacitat.
• Wine 1.2.2: Actualitzada la versió de la capa de compatibilitat de programes i jocs Windows (TM) per a Linux.
• Detecció del SO per icones a l'Pc:Ara des del teu PC et serà més fàcil navegar per els teus arxius, en saber on està cada sistema operatiu.

I més ...

• Tema gràfic "Gota d'Gebrada" per Joan Torras
• Detecció d'ús en 32 o 64 bits.
• Netejada l'estructura interna
• Millorada configuració de Touchpad
• Icones de documents en l'Home
• Canviades source.list
• Arrencada de driver de Nvidia sense Logo
• Creació millorada del sistema 100% lliure / GPL
• Ús de DKMS per als mòduls del nucli
• CADI
• Afegides Google OpenDNS
• Millorat restaurador de Grub en live-cd
• escriptura de DNS amb espais
• Suport a BUM
• Millores de codi
• Millora de traducció
• Audioconversor
• Traduït completament
• Suport a arxius MP4
• Preservació de l'escriptori livecd a instal

I més ...

Sistema de fitxers en Linux

Una de les coses en la que més te lies quant migres de Windows a Linux es el tema de la jerarquia de fitxers. Es como descobrir un mon ignot i obscur que s'expressa en un altre llenguatge que sembla xines. No hi han unitats C: ni l'unitat de CD canvia de lletra segons l'instal·les particions i tot sembla en general estrany i fins i tot alie.

El que passa es que el sistema de fitxers en Linux no te res a vore al que estaves acostumat quant treballaves no més en el costat obscur o siga en Windows. El tema no us serà tan complicat com va ser per a mi si consulteu de tant en tant el gràfic que que publiquem en aquesta entrada. Senzillament es que entreu en un mon diferent i quant el conegué simplement el trobareu lògic i normal. De fet comence a liarme un poc de tant en tant en el sistema de fitxers de Windows per lo poc que l'utilitze hui en dia.

Versió Beta de Lliurex 10.09 per a PYMES

LliureX 10.09 està basat en Ubuntu Lucid Lynx (10.04), que és una versió LTS (Long Term Support) i, per tant, rebrà suport durant molt més temps, així com actualitzacions de seguretat.

Com que utilitza com a distribució de base Ubuntu Lucid Lynx, el LliureX 10.09 incorpora un suport de maquinari millor, com ara dispositius bluetooth, càmeres, impressores, escànners, etc.

Esta adaptació s’ha desenrotllat per al seu ús en els cicles formatius de les famílies d’Admistració i Gestió i de Comerç i Màrqueting. Inclou una selecció d’aplicacions adaptades a l’entorn empresarial, i s’han eliminat els programes orientats als nivells educatius d’infantil, primària i secundària, així com les aplicacions de suport a la docència.

A més, la tematització i les icones s’han triat per a donar una imatge menys infantil i més professional. És per estos motius que el Lliurex Pime és un bon candidat per a aquelles pimes que desitgen iniciar-se en el programari lliure, especialment per a les de la Comunitat Valenciana, atès que l’entorn està traduït al valencià i al castellà, com en la resta d’adaptacions del LliureX.

En la secció de Baixades està disponible la versió estable del LliureX 10.09, en l'adaptació abans esmentada.

Entre les aplicacions incorporades en esta nova adaptació podem trobar les següents:

• Planner: ferramenta per a planificar, programar i fer un seguiment dels projectes, per a l’escriptori GNOME.
• Gnucash: ferramenta que permet administrar finances, ordenar gastos i ingressos. Permet administrar, de manera intuïtiva, comptes de bancs, estocs, magatzem, entre altres.
• Egroupware: paquet de programes lliures per a l’empresa que estan preparats per al treball en grup en una xarxa corporativa. Permet la gestió de contactes, cites, tasques, etc.
• Facturalux: permet desenrotllar solucions per a l’administració i gestió de les pimes. Permet emetre factures i dur la comptabilitat de l'empresa.
• Horde3: ferramenta de treball col·laboratiu.
• Skype: ferramenta de programari lliure de veu sobre protocol d’Internet (VoIP) que permet parlar i xatejar gratuïtament amb altres usuaris d'Skype.
• Scribus: per a l'autoedició, que oferix un gran rendiment en la creació de publicacions. Entre els exemples d'aplicació es troben xicotets periòdics, fullets, butlletins de notícies i llibres.
• Paquetes d’integració Evolution i Openoffice.

Mapa conceptual del programari lliure

En aquest mapa podem entendre molt del que significa el programari lliure.

El programari lliure (en anglès free software) és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

No s'ha de confondre amb el programari gratuït (en anglès freeware), que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

En aquest apartat farem referència als aspectes que caracteritzen una de les modalitats de programari lliure i propietari, basat en els dèficits o beneficis que presenten i ens oferiran una visió comparativa dels mateixos.

Sigues legal: copia i distribuix als amics software lliure

Com a persona que moltes vegades ha de instal·lar sistemes operatius als diversos “amics” que tens repartits per tot arreu men han passat moltes coses en la vida. Tingueu en compte que heu dic sense cap mena de menyspreu als meus amics, es molt corrent en el mon de d'informàtica que uns més sabuts acaben fent d'esclaus d'altres que no son tant sabuts o que possiblement es que son més sabuts en habilitats socials.

Be, com anava dient. Es clar que durant anys he estat instal·lant Windows en diferents sabors: Windows 98, Windows 98 SE, Windows Milennium Edition que es la cosa més in-fumable que he instal·lat en la vida, Windows 2000 del qual he disfrutat i encara m'agrada fer-ho de tant en tant en alguna maquina vella que pille y es clar el que més he instal·lat es Windows XP amb qualsevol del Service Packs i versions que ha tingut a lo llarg dels anys.

El que em va passar es que el Vista la tinc tragacanta per motius que no venen al cas i al final em vaig fer maquero que es on sempre havia volgut estar. El que escriu tot açò es en l'actualitat un maquero content i feliç tal i com havia tingut que ser fins el principi de la seua aventura en el mon d'informàtica. Sempre utilitzaré Windows i al final es que li acabes trobant el gust encara que siga per tantes hores que li has dedicat a que la cosa rulle be.

¿Quin es el motiu que un maquero content i feliç i un usuari de Windows no gens defraudat estiga ara ficat en promocionar el software lliure i les distribucions lliures?

La resposta es ben simple si mireu els dos suports de disc de dos distribucions una propietària i l'altra lliure que van d'imatge en aquesta entrada.

¿Si tinc que fer feina i perdre el temps instal·lant equips del demés no te més trellat que eixe temps l'optimitze difonguen un software que el fem entre tots i que l'adaptem a les nostres necessitats?. Per a mi personalment no ha segut mai un tema filosofi o de principis o de diners i no diners. Si no pague per un software, ¿perquè collons l'he de piratejar sabent que sempre anirà pitjor si tinc un software que es legal de copiar? Si no va be sempre poder donar informació als que portem endavant el projecte per a que millore. A la llarga en el software lliure el que aconseguim son unes magnifiques eines en el que fer coses i fer coses es la fi que te el software. Per tant difondre i promoure el software lliure com l'alternativa llogica i racional contra la pirateria em sembla que es el millor camí per fer d'aquest mon una cosa millor del que podria arribar a ser.

Sigues legal, copia i distribueix el software lliure entre els teus amics. No et penediràs.

Una historia de GNU/Linux

Entrevista a Jon "Mad Dog" Hall al III Congres de Software Lliure de la Comunitat Valenciana

Entrevista realitzada durant el "III Congrés de Programari Lliure. Comunitat Valenciana" en novembre de 2008, en la que Jon 'Mad Dog' Hall ens dona la seua opinió:

• LPI i el Free Standards Group
• L'estándar ODF en comparació amb OOXML
• motius per migrar a GNU/Linux
• motius per no migrar a Mac OS X

Repassant un poc temes del software lliure, cóm va començar a utilitzar-lo i per què les empreses deurien no caure en l'esclavitud del software propietari.

Per últim ens comenta quina "distro" utilitza y per què.

Conferencia de Richard Stallman a la Universitat Politècnica de Valencia

Us oferim la conferencia que va fer el principal promotor del software lliure a la Universitat Politècnica de Valencia el 5 de Maig del 2005.

El software lliure constitueix un gran mosaic d'alternatives

El Windows i el Office subtitulats releguen al valencià fora del estàndards internacionals de traducció de programari

Softvalencià nega que hi haja un Windows i un Office en valencià, tal com afirma la Generalitat Valenciana, i mostra la més absoluta disconformitat amb el CLIP en valencià de Microsoft

El passat 7 de febrer, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, van presentar a València el CLIP (Captions Language Interface Pack) de valencià, una aplicació que subtitula en valencià els menús del Windows 7, Office 2010 i altres programes informàtics. Este producte és el resultat de l’acord que Microsoft i la Generalitat Valenciana signaren fa un any per impulsar la difusió i ús del valencià en l’àmbit de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC). L’adaptació d’este producte l’ha duta a terme l’Àrea de Política Lingüística de la Secretaria Autonòmica d’Educació de la Generalitat. Segons Microsoft, amb esta tecnologia els usuaris poden així incorporar el valencià als seus ordinadors.
Igualment, el president valencià i altres membres del govern han donat a entendre que per primera vegada el valencià era present a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Es pot veure un exemple d’esta tecnologia en este vídeo.

Les característiques del producte presentat per Microsoft i les afirmacions governamentals sobre este (allunyades de la realitat del producte), han causat estupor entre els membres de Softvalencià.

Aclariments

Des de Softvalencià creiem que és necessari aclarir a la ciutadania, usuaris, mitjans de comunicació i responsables polítics quina és la realitat del producte presentat per Microsoft i la Generalitat Valenciana.

1.- Traducció per subtítols, una tecnologia inexistent fins ara en la traducció de programari

La tecnologia CLIP presentada per Microsoft és inèdita: no coneixem cap programa informàtic que utilitze la subtitulació. Quan una empresa o una comunitat vol adaptar un producte als usuaris, el que s’ha fet fins ara és traduir el producte totalment o parcialment. Microsoft ja fa traduccions a l’estàndard general de la llengua catalana mitjançant paquets LIP (Language Interface Pack). En este sentit, un paquet CLIP és un clar pas arrere en relació a un paquet LIP, i du a l’extrem la supeditació del valencià a l’espanyol o l’anglés.
L’únic equivalent a la tecnologia CLIP que coneixem és el de traductors i ajudes contextuals, utilitzats en l’aprenentatge de llengües estrangeres per tal que els usuaris puguen utilitzar els productes en la llengua original, i no per utilitzar-ne la pròpia. Des d’un punt de vista tècnic, el paquet CLIP de valencià estaria orientat a fer que els valencianoparlants aprenguérem castellà o anglés, més que no a poder utilitzar el valencià en un programa informàtic.
Softvalencià hauria aplaudit la iniciativa de crear un LIP específic en valencià, ja que això hauria permès que els valencians disposàrem verdaderament d’una interfície de treball amb el sistema operatiu Windows en la nostra varietat, però desgraciadament Microsoft ha optat per una tecnologia inusitada.

2.- La traducció a variants dialectals és un fet comú en la informàtica

La traducció a variants és un fet comú arreu del món. Fa anys que Softvalencià manté relació amb institucions acadèmiques i entitats cíviques valencianes per tal d’adaptar les traduccions de l’estàndard general a la variant valenciana. Softvalencià ha publicat una Guia d’estil de traducció per al valencià i diverses eines informàtiques que permeten crear molt fàcilment versions valencianes a partir de les catalanes (i a l’inrevés) en segons i a un cost nul (amb un posterior control de qualitat estàndard).
Actualment els usuaris valencians disposen de les versions en valencià del principal programari lliure (OpenOffice.org, Firefox, Thunderbird, Gnome, Ubuntu, Gimp, LibreOffice, etc.), així com eines lingüístiques (traductors i correctors) adaptades al valencià.
Softvalencià ofereix estos recursos i eines a qualsevol altra iniciativa que vulga adaptar els seus productes al valencià, amb el benentés que es faran servir respectant la normativa lingüística acadèmica i els codis internacionals de llengua i variants dialectals (normes ISO i BCP-47), amb la utilització dels codis ca (català, valencià), ca-valencia (variant valenciana del català), ca_ES-valencia (variant valenciana del català, Espanya). En el cas dels entorns Linux, fa temps que s’utilitzen els seus equivalents ca@valencia i ca_ES@valencia, que asseguren la compatibilitat de les traduccions valencianes.

3.- El Govern valencià del PP fa anys que intenta separar el valencià del català en l’àmbit informàtic

Softvalencià té plena constància que en els darrers anys el Govern valencià del PP ha promogut activament la separació entre valencià i català en l’àmbit informàtic. En concret, ha intentat que, a les comunitats de programari lliure, les traduccions al valencià eviten utilitzar cap codi de llengua que relacione el valencià amb el català i, fins i tot, ha preferit la utilització del codi d’estat del Vaticà (VA) en lloc dels codis que la normativa internacional determina per al valencià.
La mateixa distribució Linux del Govern valencià (LliureX) utilitza un codi de llengua local (qcv i qcv_ES) que trenca de manera premeditada la compatibilitat de les traduccions valencianes amb les traduccions al català, tot i que ens consta que les traduccions al valencià integrades en LliureX es van fer aprofitant les traduccions al català. Igualment, el Govern valencià ha preferit que les traduccions al valencià es facen en el marc d’equips de traducció a l’espanyol més que no en el marc d’equips de traducció al català.

Peticions a Microsoft i a la Generalitat Valenciana

Des de Softvalenciàminorització extrema.


És per això que volem fer-los un seguit de peticions.

A Microsoft:

• Que tracte el valencià i qualsevol de les seues variants com a llengua de ple dret. Entenem que la dimensió del mercat valencianoparlant no justifica ni paquets CLIP ni paquets LIP parcials amb deficiències tècniques (sense canviar la configuració regional, ni el teclat, ni la llengua d’identificació del navegador).
• Que respecten els codis internacionals de llengües i variants dialectals per tal d’assegurar la compatibilitat entre les traduccions al valencià i a l’estàndard general de la llengua catalana.

A la Generalitat Valenciana:

• Que pose fi a les seues maniobres de separar el valencià del català en l’àmbit de la informàtica.
• Que accepte els codis internacionals de llengua i variants, on el valencià té perfecta cabuda. Que inicie una política lingüística que promocione i prestigie l’ús del programari en valencià.

Quant a Softvalencià

Softvalencià és una associació sense afany de lucre que treballa per la difusió del valencià en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació, podeu consultar-ne el lloc web en http://www.softvalencia.org.

L'entrada original ha segut publicada en Softvalencià i per la seua importància nosaltres tan sols es dediquem a difondre-la a la mida de les nostres modestes posibilitats.

Es presenta a Atzeneta la XXIV Trobada d'Escoles en Valencià

Font: Ontinyent Digital

Divendres 11 de febrer al Centre Socio-cultural d’Atzeneta tingué lloc la presentació de  la XXIV Trobada d’Escoles en Valencià a la Vall d’Albaida. Segons explica des de la Coordinadora de La Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià Josep Manel Andrés, “el recinte de gom a gom, hagué d’habilitar-se una sala contigua amb una pantalla gegant per poder seguir tot el públic assistent aquest acte, on els xiquets i xiquetes del CEIP Verge dels Desemparats d’Atzeneta foren el protagonistes”. 

A l’acte es donà la benvinguda a totes les comunitats educatives de la Vall d’Albaida. També la directora del centre i com representant de la comissió organitzadora feu una crida a la participació en la trobada del 11 d’abril, des de la coordinadora, Josep Andrés feu un recordatori per la recentment desapareguda presidenta Empar Granell, i es reivindicà les trobades “com festes per la llengua i també de reivindicació, cal fer present la llengua en tots els àmbits i també cal reflexionar sobre l’escola valenciana que volem i adaptar-la als nous moments”; després Josep Descals l’alcalde feu una crida “perquè tota la Vall d’Albaida té una fita en aquest acte”. Durant tot l’acte estigué present la commemoració dels cent anys d’Enric Valor i les seues rondalles. 

Durant l’acte es presentà la samarreta, el logotip i la cançó, tot amb el treball desenvolupat per la comunitat educativa del centre i l’alumnat. Després es realitzà un sopar i lliurament del XVI premi Benicadell, enguany amb un reconeixement a Escola Valenciana pel seus 25 anys fent trobades. Va recollir el premi Vicent Moreno actual president, qui aprofità per parlar de tot el projecte i per demanar 

“que utilitzem la nostra llengua”. Seguidament l’acte presentat per Empar Company i Rafa Torró va donar pas al lliurament del premi de l’edició actual a “El ball del locos” de l’Olleria, per tota la seua trajectòria en la recuperació de tradicions i costums pròpies de la comarca.

Misatge de Benvinguda

Quant comences a editar un espai web el normal es dir algunes paraules sobre les intencions que tens i el que vols fer. La resposta a la pregunta per a aquest lloc en concret es ben fàcil. Es tracta de promoure el software lliure en la propera XXIV Trobada d'Escoles en Valencià de la Vall d'Albaida que es farà al pròxim que tindrà lloc el proper 8 d'Abril a Atzeneta d'Albaida.

Una de les activitats que estem preparant es un taller sobre us de software lliure en valencià i ens ha paregut una bona idea el fer un blog en el que poguérem ficar tots el continguts i el material que generarem durant la Trobada.

Como tot en la vida esperem no quedar-nos tan sols en una activitat sinó que el software lliure en valencià sia cada dia més conegut i emprat per totes aquelles persones que el necessiten i que sia un component dinamitzador de les feines i activitats culturals, socials, empresarials, associatives, etc que calen fer.

El bo del software lliure es que il·lusiona el vorer com es va desenvolupant de mica en mica. Quant has provat algun tipus de programa i per els motius que siguen el deixes de utilitzar durant un cert temps sempre quant el rencontres te n'adones de que ha millorat i que cada vegada més s'adapta millor a les teues necessitats i que pot fer la feina que fins ara feies en software propietari.

Per tant esperem que una mica com el software lliure aquest blog sia una cosa que com els bons vins va millorant en el temps i per això el que cal es que puga complir una funció d'utilitat per a la societat i la gent.